Hem parlat moltes vegades de temes lingúístics i la majoria d'elles ha estat per lamentar-nos de la situació. Avui no serà diferent. Fa uns dies vaig llegir una entrevista que feien a l'actual president del Foment del Turisme de Mallorca, ho repetesc: el Foment del Turisme de Mallorca, una entitat històrica nascuda a la Mallorca d'entre els dos segles tot just quan s'iniciava l'anomenada indústria dels forasters, una entitat bandera, una entitat d'una llarga trajectòria, una entitat de país... Idò el President d'aquesta entitat, Àlvaro Middelman, deia a l'entrevista «Nunca he tenido necesidad de aprender mallorquín». Olé!!! Evidentment ja no cal parlar sobre l'exemple i model lingüístic d'algunes persones, de la necessitat de prestigiar la llengua des de les entitats més representatives de les Illes Balears, de tenir un mínim de consciència cultural, lingüística i de país, d'intentar no tractar amb menyspreu la nostra llengua, etc. Li podem dir manca de sensibilitat, li podem dir ignorància o, directament, li podem dir menyspreu.
És trist que, ara encara, el president d'una de les entitats amb més història en aquestes illes faci aquest tipus de declaracions. És trist, però és la realitat. I, a més, és veritat! És veritat que per viure a Mallorca no és necessari saber mallorquí, però d'aquí a no fer cap esforç per fer-ho, essent que ets el President del Foment del Turisme de Mallorca, és, com a mínim qüestionable.
Ja tenia raó Josep Maria Llompart quan afirmava que una llengua només sobreviu quan és necessària, i la nostra lamentablement no només no és necessària, sinó que usar-la et genera problemes en massa ocasions. Capgirar la situació és tremendament difícil, però sens dubte és impossible caminar cap a una normalitat lingüística si aquells que haurien d'actuar de manera exemplar no ho fan. De feina per fer n'hi ha molta, al carrer, a les institucions i, evidentment, al Foment del Turisme de Mallorca.
