Estic admirat amb la campanya internacional a favor de la llibertat del Tibet ara que s'acosten els Jocs Olímpics. Però també hi veig cinisme. Molts reclamen la independència tibetana per frenar els peus al gegant xinès. Per res més. Sarkozy, per exemple, critica el que passa al Tibet però no diu ni una paraula de Còrsega. El mateix es pot dir de la Unió Europea amb les nacionalitats sense estat que té en el seu si. Pens que els problemes nacionals s'han d'abordar en el seu conjunt i des de les Nacions Unides si fa falta, i no espantar-se de manera interessada davant casos concrets, per vergonyosos que siguin.

Miquel Garcia i Mir. Palma.