algo de nubes
  • Màx: 20.17°
  • Mín: 13.1°
20°

(In)satisfaction

Una enquesta encarregada per Cort sobre la relació dels ciutadans amb la cultura revela que el 53 % de la ciutadania està insatisfet amb l'oferta cultural de Palma. Totes les opinions són respectables, però s'ha de ser especialment curós a l'hora de valorar-les de cara a la planificació. La dada en qüestió em suggereix un aire general de paradoxa. És convenient remarcar que la ciutat de Palma ofereix uns programes en matèria d'arts plàstiques en sales d'accés gratuït que no veureu fàcilment superat en ciutats d'una demografia similar. El nombre d'exposicions anuals del Casal Solleric és irregularment alt, i si hi afegim les de la fundació de La Caixa i de Sa Nostra (a més de les de les galeries privades), tenim dret a pensar que, almenys en aquest capítol, l'oferta cultural no pot ser qualificada d'insatisfactòria: també cal afegir-hi el museu d'es Baluard, el d'Art Espanyol Contemporani de la fundació Juan March, la fundació Joan Miró i Pilar Juncosa, a més del Museu de Mallorca, el Diocesà, l'entrada als quals no supera el cost de l'entreteniment més banal. Quant a la resta del patrimoni, quasi tota és, totalment o parcialment, accessible de franc. D'altra banda, la nova direcció del Teatre Principal, amb Joan Arrom al capdavant, ve desgranant una programació de primeríssima línia, i no és per casualitat que aflora a Palma -a Mallorca- un públic per al teatre de qualitat. En fi, les biblioteques funcionen raonablement bé. L'Orquestra fa una feina de mèrit -de manteniment, per una banda, i d'obertura per una altra-, i el món musical, amb formacions corals de pes, tot i que amb dificultats, és en condicions de plantejar-se nous reptes. Formacions orquestrals de càmera van trobant a poc a poc el seu lloc, per més que la desatenció d'ensembles com l'Orquestra Barroca de Mallorca indiqui que la música tal vegada sigui l'art sobre la qual les institucions assumeixen menys responsabilitats (donat que els pressupostos en aquest apartat es destinen majoritàriament a la Simfònica). I és ben segur, segur del tot, que ara mateix no tinc present la feina de grups, associacions, col·legis professionals, etc., que organitzen periòdicament cicles de conferències, audicions musicals, etc. Una altra cosa seria si ens preguntàssim pel funcionament de les institucions, pregunta a la qual no podríem donar respostes uniformes. Tot plegat no vol dir que el panorama sigui satisfactori, i les raons per a la crítica sorgeixen a cada instant. Però si les persones que se'n senten insatisfetes han gaudit de tanta oferta, servidor no m'acabaria d'explicar per què una ciutat tan culta no té capacitat d'exigir, més enllà de la resposta a un enquestador, més cultura, per exemple, més activitats -sobretot més qualitat-, un major rigor en les programacions. Tampoc no ens podríem explicar per què tantes manifestacions culturals manquen de públic, i per què aquest públic acudeix en massa a actes de gran ressò i de qualitat cultural molt dubtosa. Bé, hauria estat més senzill dir que no ho entenc -i que amb tota seguretat és el meu problema.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.