Enguany hem tingut fred i moltes persones s'han sentit obligades a quedar a casa, perquè era un perill sortir i constipar-se. A les esglésies, a casa o al carrer a tots els creients ens ha arribat un crit de transcendència: Crec que Jesús passa prop dels que l'admiren. Ajuden les litúrgies complicades d'aquests dies? Estic convençut que, si un té el cor obert a l'acció de l'Esperit, poden ser unes hermoses experiències cristianes.

Però bé, em recalcava algú qui estim molt, (però que renega de l'església oficial, per comdemnadora, perqué diu que té més de meretriu que de mare), em deia que en la meva presència i de tots aquells que no acabam d'encaixar dins l'oficialitat eclesial, que l'únic que aportam -davant els que no creuen més que en una «altra església»- l'únic que feim és augmentar el nombre en els quals troba el suport la jerarquia; per tant que ens feim portaveus de les comdemnes i directrius dels jerarquies.

No sé si tenc arguments per rebatre i tampoc no m'importen gaire. Necessit com l'aire que respir, de la vida de la comunitat. Què és una pobra comunitat de poble? M'és igual. En el meu entorn hi ha netedat de cor, hi ha sinceritat, hi ha aquells mateixos valors que mon pare i ma mare m'inculcaren. Érem una família socialment poc agraciada, de camperols, de carboner, d'emigrant, però honrats, amb caràcter, durs en la feina, fins a la mort. Gent com ells és la que trob cada diumenge.

Roma, i fins i tot Palma, ens queda lluny. Si volen augmentar pecats, o dir missa d'esquena és un problema que no ens commou. Continuarem pregant perquè tots trobem ca nostra a la Casa del Pare. Nosaltres, soldats rasos, ni feim por, ni ens sentim per damunt ningú, ni volem emprenyar amb la nostra actitud. Volem fer camí, com pelegrins, que anam plegats dins una petita balsa.

Els intel·lectuals fa temps que abandonaren l'oficialitat eclesiàstica, els obrers ni en parlem ja, ni tan sols perquè els defensin; els joves no en volen saber res de res, se senten estafats; queden alguns padrins, amb fe de carboners que duen la torxa i no feim comptes deixar-la, tampoc a la jerarquia els entusiasmam molt; emperò des d'aquest sentir del vells volem desitjar:

Bona Pasqua per a tots, per als creients en Jesús i per als no creients ni en Déu. Jesús viu per a tots els que volen trobar el suport amb Ell i, si l'església d'alguns capellans, dels bisbes i del papa no ens fan sants, el Pare Déu no en té necessitat absoluta ni d'ells ni de nosaltres.

Pere Barceló.

Puigpunyent.