Tal dia com avui, no fa gaire anys, era una festa oficial. Tradicional-ment a casa nostra, les dues festes més grosses de l'any, Nadal i Pasqua, tenien continuïtat l'endemà. Diuen que era per afavorir el costum d'anar a dinar a cals pares en dia tan assenyalat. Generalment s'anava el dia de la primera festa a casa d'un dels cònjuges i el dia de la segona a casa de l'altre, i tothom content. La societat mallorquina en particular, i la d'arreu de l'antiga Corona d'Aragó en general, tenia un fort component matriarcal. Aquí el paper de la dona era molt més rellevant que a Castella, que comptava amb unes lleis que atorgaven una posició privilegiada als mascles i de submissió a les dones. Aquest, diuen alguns estudiosos, que n'és el motiu pel qual allà no hi ha segones festes.
A les Illes Balears ja fa una sèrie d'anys que llevaren la segona festa de Pasqua i la substituïren pel Dijous Sant. Es tracta, per mi, d'una decisió equivocada, que s'allunya de la nostra tradició, els nostres costums i la nostra manera d'entendre aquestes festes. Abandonam la nostra segona festa de Pasqua pel seu Dijous Sant. Prioritzam la preparació de la processó per davant la igualtat de gènere o els retrobaments familiars.
Tammateix, com a mínim al meu entorn proper, la gent no accepta les imposicions oficials i, malgrat el que diu el calendari laboral, són majoria les petites i mitjanes empreses que pacten amb els seus treballadors el canvi de data: treballen el Dijous Sant i lliuren el dilluns de Pasqua. Al meu poble dijous hi havia gairebé totes les botigues obertes, i avui, no n'hi ha quasi cap. Una altra cosa són les delegacions d'empreses foranes o els organismes oficials, com les sucursals bancàries o Correus, que sí que han seguit el calendari oficial.
Pens que l'administració competent hauria de fer un pensament i hauria de baratar aquesta malifeta i retornar al que havíem tengut sempre. M'agradaria que l'any que ve hi hagués segona festa de Pasqua i m'és ben igual si el Dijous Sant és festiu o no.
A Catalunya sí que han sabut mantenir la tradició. Allà dilluns serà festa. I si allà ho han pogut fer, per què nosaltres hem de ser manco?
