L'any 1980, hi va haver les Olimpíades de Moscou. Com que, aquell any, la Unió Soviètica no va tenir altres feines més que envair l'Afganistan, el President d'Amèrica, En Jimmy Carter, va promoure un boicot internacional a aquells jocs olímpics. De 147 estats que hi havien d'anar, tan sols n'hi comparegueren 80.
Enguany hi ha d'haver els jocs olímpics de Beijing, a la Xina. Resulta que el 1950 i el 1951, el tirà comunista Mao va envair la nació del Tibet amb 80.000 soldats. El 10 de març del 1959, hi va haver una manifestació espontània mai vista a la capital tibetana, Lhasa, per exigir que la Xina s'aturàs d'emprenyar la nació tibetana i li retornàs la independència que li havia robat feia 9 anys criminalment. El Dalai Lama, dirigent del Tibet, juntament amb altres líders de la mateixa nació, varen haver de partir a peu per l'Himàlaia fins arribar a l'Índia, on es varen exiliar perquè el terrorisme d'estat xinès no els matàs. La Xina comunista i criminal d'En Mao, a ran d'aquesta fugida, va esclafar a les males les manifestacions independentistes tibetanes, va bombardejar les places i va assassinar més de 200.000 civils indefensos. Les mateixes brutors, més o manco, que feren en Franco, en Hitler i en Mussolini a Gernika, Barcelona i Lleida els anys trentes. Enguany fa 50 anys que la nació tibetana lluita pacíficament per la seva independència. Els tibetans estan tips i farts de veure que tot és debades. La Xina torna reprimir i matar els manifestants pacífics independentistes. Però ni Europa ni Amèrica tenen dallons de fer un boicot així com toca a les Olimpíades de Beijing. Hi ha massa interessos comercials pel mig com per plantar cara a la Xina. A més, la Xina assassina civils d'una nació sense estat. I es veu que això no és tan greu com assassinar-ne d'afganesos perquè l'Afganistan sí que té estat.
El temps de l'esclavitud, pegar una pallissa a un home lliure sense motiu era una malifeta digna de càstig. Ara bé: fer igual amb un esclau, fins i tot matar-lo, no era res mal fet ni tenia la més mínima importància. Avui passa ben igual amb les nacions atacades segons si tenen bandera a l'ONU o si no n'hi tenen. Ha canviat gaire la compassió humana del temps de l'esclavitud ençà?
