La setmana santa ens propicia cada any, als que tenim la fortuna de mantenir antigues o noves relacions amb gent que viu a fora, uns instants de promiscuïtat intel·lectual. L'estiu és una altra cosa, és més dispers i distès. La setmana santa, per la seva brevetat, indueix a una concentració més acurada i a una major economia de temps. Els de fora volen saber més coses del que passa aquí, i viceversa, els d'aquí tenim interès a conèixer el seu punt de vista sobre el que passa a fora, però també del que passa aquí: la distància dóna una perspectiva sovint fructífera. Bé, això ho sap tothom, i qui més qui menys té ben viva aquesta experiència ritual, periòdica. Naturalment, enguany hi ha hagut un gran tema sobre el qual s'han interessat molt especialment els mallorquins externalitzats per això que en deim la vida. No sorprendrà ningú que des de fora es destriïn algunes especificitats en els escàndols que esclaten amb certa assiduïtat en el nostre arxipèlag, de manera particular en la balear Maior. Una nota sobre la qüestió de la famosa targeta inadequadament emprada: comenta el rector d'una universitat que, en el seu àmbit, tota persona que ha d'efectuar despeses per compte de la institució ho ha de fer mitjançant targeta, que és la manera de tenir un registre, un control d'aquestes despeses. Bé, així és com, racionalment, sembla que es poden desenvolupar les coses de manera més prudent. Una vegada més, doncs, el món roda i els mallorquins dormim "si se'm permet una paràfrasi de Ferrater. Vull dir que, una vegada més, les coses es produeixen aquí a l'inrevés de com es desenvolupen en el món occidental. Seria bo que això ho sabés la senyora Catalina Cirer, per si de cas pot recuperar la batlia. De tota manera, és la lassitud comptable en els àmbits dominats pel PP allò que aporta el pigment de l'especificitat de la política mallorquina als fets que se comenten tant i tant "uns fets sobre els quals la informació oral assoleix territoris desconcertants i terrorífics. Allò que els visitants observen o volen confirmar, són precisament els aspectes que ens converteixen "i ens n'adonam quan sortim a la península" en un poble pintoresc i risible fins i tot en la corrupció i en la sordidesa. Els casos que es donen entre nosaltres presenten uns componets de comèdia de bulevard mal escrita, mal interpretada i brutinyosa. Res, un altre divendres sant, una altra cerimònia d'autoreconeixement en la misèria política, moral i cultural d'aquesta païssa. D'aquest país, perdó. Si en parlam amb els de fora és perquè, en xerrar-ne amb els d'aquí, ens envaeix un tedi oceànic.