Si hi ha una cosa que és ben característica de la Setmana Santa
"encapironats, panades i rubiols a part" és la dèria que sembla que
agafa a molta gent per viatjar. Record amb especial agrura els
viatges d'anada i tornada de vacances de Setmana Santa dels meus
anys "una vintena" de viure a Barcelona. Tant feia si eren en
vaixell com en avió: sempre anaven a vesar de gent que venia a
passar aquests dies per aquí i ens interferien als que ens
consideràvem de debò els usuaris legítims d'aquests transports en
aquells dies tan assenyalats.
En particular, tinc un record inoblidable d'una tornada en
vaixell que anava tan ple que fins i tot no quedava gens d'espai a
coberta per seure encara que fos a terra. Però ara la cosa va més
d'aeroports i cues i més cues "una altra forma de fer processons"
primer per aconseguir la targeta d'embarcament; segon, per passar
els controls dits de seguretat i, tercer, per pujar a l'avió. Les
segones i les terceres semblen inevitables, però Internet i les
tecnologies digitals aviat varen esdevenir un aliat indispensable
per estalviar-nos les primeres.
Un bon dia va començar a ser possible fer la targeta
d'embarcament a través d'Internet, amb vint i quatre hores
d'antelació i això va significar un avantatge "al manco en el meu
cas" per a aquelles companyies que oferien aquesta opció: quan
havies de viatjar, poder fer la targeta amb antelació, va començar
a ser un criteri ben bé indispensable, tant que "de vegades" fins i
tot passava per damunt del preu.
Aquesta va ser una innovació que va deixar pràcticament sense
opcions de futur "ni ben bé de present" una altra innovació
adreçada a estalviar les cues de facturació: els quioscs
d'autofacturació, molt promocionats per les companyies que en
tenien, malgrat el rebuig d'alguns usuaris que no volien haver de
pensar per ells mateixos, que volien que els donessin la feina
feta. Crec recordar que encara existeixen aquests quioscs, però
cada vegada són més els usuaris que arriben a la porta
d'embarcament amb les targetes impreses des de ca seva o de la
feina, la qual cosa significa "a més" un estalvi considerable de
paper i tinta per a les companyies aèries. Però la cosa sembla que
està anant una passa més enllà i en una direcció ben interessant:
si les proves que estan fent algunes aerolínies americanes
funcionen, aviat no caldrà ni haver d'imprimir les targetes, n'hi
haurà prou amb fer passar per un lectors aposta un codi de barres
"més aviat un nigul de punts, com els de les declaracions de renda"
que sortirà per la pantalla del mòbil. Per ventura així s'arribarà
per primera vegada a la promesa de l'estalvi de paper associat a
les tecnologies digitals.
De fet, ja hi ha companyies a Europa "com Spanair" que ofereixen
el servei de facturació per mòbil, tot i que encara requereix
passar pel mostrador de facturació per convertir el codi de barres
en una targeta física. I és que la viabilitat d'aquestes digitals
en el mòbil depèn, en bona mesura, de la voluntat dels serveis de
seguretat dels aeroports. Ara mateix, abans de passar el control,
et demanen que mostris la targeta d'embarcament de paper per
assegurar que ets un passatger de debò, i el sistema dels codis de
barres requeriria de lectors també en el controls de seguretat. De
fet, una de les primeres vegades que "tot cofoi" vaig anar a passar
el control de seguretat amb una targeta impresa a casa, vaig haver
de menester paciència i energia per convèncer l'agent de seguretat
que allò n'era una de vàlida: només la meva determinació i l'ajut
d'un supervisor em van estalviar haver d'anar a passar la
corresponent cua. O sigui que, amb el permís dels serveis de
seguretat dels aeroports, aquest és el futur: abans de dos o tres
anys, les cues "processons" que hem de fer "especialment per
Setmana Santa" per facturar seran desplaçades a cues "processons"
en el control de seguretat amb el mòbil a la mà. Això sí, em fa
l'efecte que el que no ens podrem estalviar és la penitència d'una
forma o altra de processons.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.