És un costum habitual interpretar les eleccions de manera molt diversa: els partits polítics les interpreten segons els convé i els analistes polítics segons subjectivament creuen. Jo no seré diferent. Una companya m'enviava un sms ahir on de manera trista explicava el drama dels resultats per al nacionalisme.

És vera que Unitat per les Illes no ha aconseguit el diputat. I és vera que aquest resultat és fruit d'un fort bipartidisme, entre altres elements. D'aquests elements, no en parlaré perquè consider que són els mateixos partits integrants d'Unitat els que han de determinar per què no ha acabat de funcionar la nova marca electoral.

Si analitzam les eleccions, però, el resultat és un empat tècnic, entre PSOE i PP, que només s'inclinarà cap a un costat o cap a un altre en funció de la decisió dels partits nacionalistes.

Si extrapolam les eleccions a les Illes Balears, aquesta realitat és ben igual, de tal manera que són els nacionalistes (en aquest cas sembla que aquest paper és més propi d'UM) els que poden decantar els diferents governs.

Per tant, la tendència marcada en aquestes eleccions és que el PSOE es pot menjar el nacionalisme, però que aquest nacionalisme continua essent imprescindible per governar. A més, segons el que ha passat a EU o a ERC, si queda clar que el nacionalisme -o un partit qualsevol- no és decisiu perquè té les aliances futures predeterminades, aquests partits estan abocats a perdre vots en virtut del vot útil. Per exemple, si Llamazares anuncia que tanmateix donarà suport al PSOE -no li queda altre remei-, per què els electors han de votar EU? Per què no votar directament el PSOE?

Els únics nacionalismes i partits que es mantenen (CiU, PNB, CC) són aquells capaços de votar el PP o el PSOE, segons convingui als seus territoris i a les seves polítiques.

Convé prendre nota...