cielo claro
  • Màx: 32°
  • Mín: 25°
31°

Feina

S'hi van acostant cada vegada més, el seu somni inconfessat és l'obtenció i la consolidació del bipartidisme. PSOE i PP, o viceversa, deixaran sense oxigen les minories, però no ens podrem queixar. No ha vengut ningú amb una pistola a obligar-nos a votar o no votar un partit o un altre. Sembla que les minories estan abocades a crear ressorts, a despertar consciències que finalment se sotmeten a una metamorfosi implacable, per la qual esdevenen fonts nutritives d'aquesta trampa sinistra que coneixem per vot útil. En aquesta comunitat, com sabeu, hi ha hagut un intent d'afirmació dels valors que, de manera conscient i conseqüent, defensa una minoria. Sembla que una part d'aquesta minoria s'ha inclinat pel dit vot útil ha deixat en minoria la minoria. Un desastre, perquè d'aquesta forma queda desprotegida una part important d'allò que alguns volem creure que som. La política s'ha tornat molt de negre damunt blanc, de tot o res, de teu o meu. Les eleccions tradueixen cada vegada menys coses. La democràcia, que és el govern de les majories, però que també havia d'expressar les contradiccions d'una societat i la varietat que comporten, deixa moltes qüestions a la vorera del camí i proclama un paisatge uniformat. A posta sorgeixen més i més moviments de grups, de minories, d'associacions, que no troben encaix en aquest paisatge. Els grans partits aprofiten l'energia que emana d'aquests col·lectius que els són més propers, n'assumeixen allò que tenen de més políticament correcte i neutralitzen així la seva embranzida.

Les formacions polítiques minoritàries -sovint, minoritzades- no han trobat la manera d'aixoplugar aquests col·lectius i de donar volada a les seves iniciatives i aportacions. Això no vol dir que s'hagi implantat una regla dictada pel destí. No sabem què pot passar demà, però segurament haurem d'esperar més a veure algun canvi en aquesta tendència. Passa que les tendències no neixen de l'aire del cel, sinó de la feina dels humans. La feina, per merèixer aquest nom, requereix coneixement, planejament, constància. Humor i alegria. Treballar les idees per poder-se acostar a la realitat i transformar-la. Substituir la queixa pel diagnòstic, el voluntarisme per estratègies intel·ligents. I no perdre el món de vista -el món també el conforma la manera que té la gent d'imaginar el món. Bé, i dur un ciri a la Sang, sobretot això. En tot cas, no s'ha de caure en l'error -i en l'horror- d'entendre la manca d'èxit com a sinònim de fracàs -per més que la política s'hagi tornat tan de sal gruixada.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.