Aquest article, si el meu director no decideix el contrari, es publicarà en jornada electoral. Per tant, he pensat que seria millor escriure de qüestions de naturalesa etèria. Per exemple, filosofia. Què pesa més, un quilo de plom o un quilo de palla? De nins a tots ens han fet la pregunta. Un quilo de plom ocupa un volum aproximat de noranta centímetres cúbics. Una bala de palla de les que produeix una màquina de recol·lectar cereals pesa entre quinze i vint quilos i ocupa un volum aproximat d'un metre de llargada per cinquanta centímetres d'amplada i quaranta d'alçada. La ingenuïtat, de vagades, fa dir que un quilo de plom pesa més. En canvi, hi ha qui diu que en caiguda lliure pesa menys un quilo de palla, degut a la seva major resistència a l'aire. Ara, si donem a triar entre que te caigui a sobre del cap un quilo de palla o un quilo de plom, segurament la gent més sensata la palla. Pesen el mateix però no són el mateix. La duresa i les formes també compten. I tant que compten.
El brau, l'echaopalante, diu: blanc i en botella, llet. A l'apotecaria del meu pare hi havia unes botelles de vidre que contenien un líquid blanc que no era llet sinó calci, el que prenien els menuts per reforçar els ossos. I, a la barberia hi havia uns genials flascos de Geniol, anomenat vulgarment massatge blanc, que contenien una crema blanca amb la qual t'empastifaven la cara un cop afaitat. No totes les botelles que contenen un líquid blanc són de llet. Més aviat, avui, cap líquid blanc embotellat és llet. No faltaria més, la llet ve en tetra brik. Bé, a aquestes altures de la profunda disquisició filosòfica en dia d'eleccions, vostè ja haurà pensat que hi ha llet de coco, d'ametlla, de xufla i fins i tot de mona. De cabra i del marit de la cabra. És a dir, que n'hi ha que van de bona llet i n'hi ha que van de mala llet. Per tant, que els líquids blancs tots pareixen iguals però no tots són iguals. No tota la llet, en aquest cas líquid blanc en la seva accepció més ampla, és igual. Te textures, components, matisos, formes i continguts diversos. Però d'aquestes qüestions en parlarem un altre dia.
Diríem que la morfologia de la llet és rica o múltiple. Ara, de tots els casos de morfologia múltiple, el que més me fascina és el del formigó. No ho dic per la seva condició de matèria inorgànica que és grisa, encara que molt apreciada. Sinó per la component vital que representa. Perquè, almanco al nostre país, el formigó, també, és matèria orgànica. En posaré un exemple. Quan l'administració compra un edifici per enderrocar i transformar el solar en espai públic, sempre n'hi ha, i puc assegurar que molts, que ho consideren car. En canvi, si el mateix solar i edifici es compra per edificar de bell nou, es diu que s'ha pagat el preu de mercat. La cultura de la creació de nous espais lliures i de l'eliminació d'impactes negatius de formigó no està del tot arrelada. Recorden quan va ésser el de darrer pic que s'enderrocà un edifici per crear un espai lliure? Bé, al punt a on volia arribar és que és evident que davant el formigó la gent té reaccions diferents.
En resum, les formes compten, no tota la llet és igual i n'hi ha que el formigó les excita.
