Potser, avui fa fred. Però, diumenge feia un sol poderós. Havia desaparegut la boirina, de l'ahir, i les muntanyes lluïen el seu esplendor. Fantàstic, com a de tarja postal. Impressionava un paisatge mesurat de colors potents. Pensava: si pujàs al cim d'Alcadena i clucàs els ulls a llevant, veuria Menorca. Però, vaig abandonar la finestra, vaig girar el cap i retornava a la pantalla. La conflagració electoral es troba en el seu punt més àlgid: Rajoy s'ha trasmudat en mariachi, ZP se'l mira embadalit, mentre la nina de Rajoy, perduda, ha decidit passar-s'ho bé per El Corte Inglés i desllorigar la Visa del seu pare. Elorriaga explica al Financial Times que la seva estratègia electoral positiva és una feina ben trista: intentar desanimar l'electorat socialista. Per altra banda, en un míting del PP, un Pizarro eloqüent li diu a un Aznar deprimit: «lo peor es la mentira; el gobernante que miente se va». I, a continuació, se'l mirà. La conseqüència fou que Aznar continuà més enfonsat en el seu divà particular. Mentre, un poc més lluny, sembla ser que Hillary Clinton es prepara per a la derrota final a Texas i Ohio. A les Illes, en canvi, com saben, aquí tot sempre és un pèl diferent. Ahir, dissabte, al vespre, al Parlament, era tot glamour. Molta gent, molt protocol; Presidents, molts i molta calor. Som un país presidencialista. Vaig posar una mà sobre el vidre que protegia el Llibre del Repartiment i potser vaig comprovar que suava tant com jo. Un quartet amenitzava la festa amb curiositats clàssiques i periodistes, avorrits, discutien com a titular una Diada insulsa. Els observava amb atenció i veia uns bons caçadors que flairaven neguitosos paraules confoses pel vent: n'hi ha que encara no han estat capaços d'estrenar (desenvolupar) l'Estatut i ja manifesten que no en tenen prou. No és esperpèntic? De tota manera, la millor aportació clownica a la campanya electoral mallorquina ha estat el titella del frac: com pot ser que tot el cúmul d'energies positives d'una força política es malmeti en una mala ironia inconformista? Però, allunyem-nos d'aquest escenari casolà, del folklore del «panorama balear». Aquesta campanya electoral no ha estat de conceptes, ni d'idees. Ha estat una cursa més emotiva que de propostes. Segons Pere Fullana, ha estat «de guió de serial televisiu, condicionat per l'audiència i la capacitat d'incorporar els ciutadans al projecte». Ara bé, malgrat tot, el diumenge és esplèndid. Tot brilla. Potser algú podrà presumir que aquesta alegria ufana es deu a l'enquesta d'El País. Però, no. Erra del tot. La demoscòpia només ve a ser un presagi, en aquest cas un pronòstic elaborat per algun àugur mediàtic més. Res pus. Potser avui, dimecres, farà fred. Tant li fa. Deturaré el sol d'aquest diumenge a la retina. És la vida. Sí, és la vida. Perquè, de fet, la primavera ja és aquí. I, en algun moment, ens hem de despertar.
Valentí Valenciano, professor
