Ni un ni l'altre: seran prejudi- cis, però a falta de debat "privats també de diàleg, paradoxalment" el meu negre i jo hem decidit deixar de discutir sobre la utilitat d'un vot que pot quedar sense representació. Abocant una altra cervesa, reclama l'atenció el barman d'un local croata de nom impronunciable: «quina democràcia és aquesta, quina mena escrutinis, per pocs que siguin, cap a la futilesa?» Davant de la contundència de l'oratòria del jove balcànic "atribuïble també a la imperícia amb la lingua franca, tant de l'emissor com dels receptors" només queda mirar-nos en silenci, el gran derrotat de la campanya i potser, també, de les nostres vides. Encara és hora que algú inventi un aparell de fabricar silenci, que esvaeixi els crits dels veïns de dalt, els cotxes brugint avall, la música intrusa. Ens l'omplen de res, i comença l'espiral, tapam el renou amb volum, carrera extenuant cap al buit fragorós, però aquesta és una altra història que sí té a veure amb la histèria de campanya, amb l'aixecar la veu un més que l'altre, amb l'abessagador retruny de les campanes del jo te'n don més... Prou de divagar: les darreres enquestes refermen la percepció, des d'aquest redol estant, que els socialistes tenen la paella pel mànec, fregant l'absoluta. I vagi per endavant la conscient incapacitat per copsar tota la realitat dels votants de l'estat, comunitat per comunitat i, per tant, escó per escó. L'estrany és constatar la cautel·la i la prevenció del partit davant d'un pronòstic d'aquesta mena: és que la percepció de la victòria desmobilitza? També es relaciona una bona participació amb un marge ample per a l'esquerra, però això no és així en tots els casos. La bona participació comporta, sempre, un bon resultat per a les propostes populistes. Que no podem relacionar directament ni amb la destra ni amb la sinistra, perquè una i altra sempre cauen en temptacions al respecte.També aquí caiem en el populisme de tant en tant: llegim a les estadístiques negres "de quitrà i pneumàtics" que a les Balears és on menys s'han abaixat les víctimes mortals en carretera, un titular, sense dubte, negatiu. Que a més podria qüestionar la política d'infrastructures. I això que les comparacions aquestes sempre tenen un aspecte mentider i tètric: si l'any passat van ser 91 i enguany 78, en total en sumen 169, i no 'tretze menys'. La lectura del patiment real serà sempre més negativa del que ens volen vendre.