Rajoy va caure en la trampa. Això de ser l'hereu d'Aznar i, en conseqüència, l'hereu de l'11-M és un llast massa pesant per qualsevol aspirant a la presidència del Govern. Un Zapatero segur va saber contestar totes i cadascuna de les escomeses de Rajoy en matèria de política econòmica i d'immigració, els dos punts teòrics on el líder del PP estava més fort. Zapatero aguantà, però després Rajoy perdé el solc amb l'11-M, amb la qüestió d'ETA i amb la problemàtica terrorista en general. Quatre anys són molts d'anys per a una persona, però poquíssims per al jo col·lectiu. En comptes de ser contundent, de mirar Zapatero als ulls i de dir-li «hem de mirar cap al futur», Rajoy picà l'ham que li posà el candidat socialista i va treure la qüestió de la «negociació amb terroristes», i allà perdé el debat. L'ham de Zapatero era molt senzill, aparentment inofensiu. Picà suaument Rajoy parlant d'economia (a usted este asunto le importa un bledo) i Rajoy no es va saber contenir. Envestí amb la negociació amb ETA i justificà així l'espectacle organitzat amb aquests dos superdebats per tal de crear un ambient altament participatiu que beneficia el PSOE. Les frases canonada sobre l'11-M estaven perfectament pensades, memoritzades i analitzades per Zapatero. Rajoy es posà nerviós, començà a treure la llengua i a remoure's a la cadira. Era l'espectacle que Zapatero i els seus assessors esperaven. El socialista li recordà que el 13-M de 2004 Rajoy encara sembrava dubtes sobre l'autoria dels atemptats. Tanta parafernàlia estava preparada per a aquest moment culminant. El PSOE aconseguí despertar l'inconscient col·lectiu de la gran majoria dels que el votaren el 2004. Rajoy reaccionà malament quan Zapatero l'atacà i això pot decidir, de manera definitiva, el resultat de les pròximes eleccions. El PP ha tingut quatre anys per tancar una ferida de 190 morts i no ho ha aconseguit. Ho pagarà diumenge.