A mesura que la campanya electoral entra en la recta final, José Luis Rodríguez Zapatero endureix el seu discurs, sobretot en una qüestió tan delicada com la immigració extracomunitària. Ahir es mostrà especialment contundent en contestar al PP a les Canàries i acusant els conservadors de crear «xenofòbia» i de tractar els nouvinguts com «mercaderia». Des d'una òptica progressista és del tot legítim que Zapatero empri aquests qualificatius. Cal no oblidar que fou la política de creixement desmesurat del PP, sovint barrejat amb grans obres públiques en cicle econòmic alt, tal com passà a Balears, el que propicià en bona part l'arribada massiva d'immigrants. Però ara que sembla evident un cert alentiment econòmic, Zapatero tal volta hauria de ser més prudent amb aquesta qüestió. S'ha de pensar que la xarxa productiva en el conjut de l'Estat es nodreix, en part, de ciutadans «mileuristes» amb un lloc de feina precari que temen perdre per l'excés d'oferta de força de treball propiciada per l'allau migratòria. Votar en una democràcia consolidada és un acte de prudència i seny quan es tracta de mantenir el lloc de feina, no d'actituds agosarades. És fonamental donar feina als immigrants que han arribat a l'Estat en els darrers lustres (es calcula que són devers quatre milions), acollir-los i integrar-los. És essencial per al futur un exercici de solidaritat envers aquestes persones, disposades a deixar aquí la seva suor a canvi d'una mica de progrés i d'un futur molt millor per als seus fills. Però una tasca tan important s'ha de fer més des del dia dia, des de la tasca constant, decidida i prudent i no tant enmig d'estridències. Els que han de votar PSOE són, fonamentalement, els treballadors espanyols.