L'analfa-betisme no és el pitjor mal, perquè encara és més nefast mantenir-se allunyat dels conflictes morals, tal com es manifestava en el Boletín Central de Cultural Popular (1937), una publicació destinada als soldats de l'exèrcit popular. Als soldats que lluitaven a favor de la República se'ls estimulava a mitigar el seu estat d'analfabetisme tenint en compte que «no consiste solamente en no saber leer y escribir, sino en carecer de conceptos claros de las cosas y el permanecer alejado de los grandes conflictos morales y de justicia social que nos agobian». Aprendre a llegir i escriure era indispensable, però ho era molt més aprendre a descodificar i interpretar la societat, amb el benentès de poder acabar llegint el llegat invisible que oculta qualsevol estratègia de comunicació. Estimular, facilitar i rutinitzar l'esperit crític en qualsevol terreny, moment i ocasió continua essent una gran utopia social. En política, per exemple, és difícil mantenir els conceptes clars, un objectiu que ni tan sols garanteixen els periodistes especialitzats que segueixen els protagonistes i les seves accions. El guió d'una campanya electoral s'assembla cada cop més al d'un serial televisiu, condicionat per l'audiència i la capacitat d'incorporar els ciutadans al projecte. El 9M és, tanmateix, una fita imprescindible per als inconformistes, una ocasió i una oportunitat perquè ningú no es quedi a casa, passivament, resignadament i reforçant la convicció que la distància entre el món institucional, públic i polític s'allunya irremissiblement del microcosmos particular i domèstic. Allò que està en joc és l'entorn, el país, el territori, la nació, el paisatge polític que desitjam. Per ventura hem «eurificat» excessivament la campanya i l'hem reduïda al concepte de financiació, quan en realitat allò que està en joc no és únicament la nostra relació amb Madrid, sinó allò que volem que siguin les Balears, i per això gairebé ningú no parla d'augmentar la nostra dignitat, la nostra presència i la nostra capacitat de persuasió sabent que «de Madrid ve allò que a Madrid va». Per ventura ha arribat un moment en el qual a les Balears voldríem avançar-nos al que són els problemes reals del present i del futur. Molts coincidim que el problema no és econòmic, ni financer, sinó moral, una qüestió d'ètica i de principis socials.