A una setmana vista de les eleccions es pot dir, sense que sigui cap exageració, que això ja està cuinat. De fet, la recta final d'aquesta campanya electoral està resultant tan lúdica que sovint tenc la sensació de trobar-me en el club de la comèdia. I no m'estranya perquè la cosa està tan divertida i grotesca que és impossible que passi de manera discreta només pels informatius. Si haguéssim de situar l'inici de tot aquest show de l'humor ho faríem en el moment adéu del pseudodebat entre Zapatero i Rajoy. Allà mirant a càmera -per cert, amb un pla absolutament espantós- el que aspira a presidir tots els «espanyols de bé» va llegir un discurs delirant amb una nina de protagonista. Se'm fa impossible descriure la narració però si la visualitzàssim, ella, la nina del candidat, seria com una princesa Disney i Rajoy el que conta la pel·lícula ridícula i plena de tòpics. És normal que amb una vida política tan avorrida i reiterativa com la nostra, aquesta redacció de col·legi de monges de Rajoy hagi donant tant de joc. De fet, la consulta a Google de «la niña de Rajoy» dóna més d'un milió de resultats. Segurament el líder popular no es va imaginar mai que ell, un home tan ple de vanitat que va ser capaç de demanar el vot pel bé d'Espanya, seria recordat com el candidat de la nina que té un bonobús i un padrí d'Endesa jubilat amb una pensió escassa -Guerra dixit-.
I encara que, en principi, passar a la nostra història política per tot això pot semblar a més d'un molt terrible, vull insistir en la necessitat de fer un exercici de memòria col·lectiva per no oblidar mai que Rajoy, el candidat ridícul de la nina, és el mateix que utilitza les víctimes del terrorisme i els arguments xenòfobs per aconseguir rèdits electorals. Rajoy ens diu que vol que la seva nina sigui lliure i que tengui dret a un pare i una mare, a un ensenyament de qualitat, a la feina, a la vivenda... Però el que no ens diu Rajoy, amb la mateixa claredat, és que la seva nina per tenir tot això haurà de ser espanyola, catòlica i heterosexual. Els immigrants, els que treballen i cotitzen, els homosexuals, els laics, els que professin altres religions no catòliques, els nacionalistes bascos, catalans... Aquests no entren del tot en l'Espanya de la nina de Rajoy, és a dir, només podran quedar si treballen, paguen i callen, si no que se'n vagin a casa i esperin nou mesos per fer-se una mamografia. Mentre, la resta procurarem no oblidar mai la irresponsabilitat i la manca d'ètica a la qual és capaç d'arribar un candidat i el seu partit per arribar a Moncloa.
