El president Antich va fer un discurs en el qual quedà palesa la seva voluntat integradora, una defensa clara de la llengua i la cultura pròpies de l'Arxipèlag i una oberta defensa d'un sistema de finançament just per a una comunitat que ja ha superat el milió d'habitants de dret i als quals s'ha de sumar la capacitat d'atendre milions de turistes i la població flotant. Antich aportà una dada que analitzada fredament és esfereïdora: el 1983, quan arrancà l'Autonomia, les Balears tenien poc més de 600.000 habitants. El creixement en aquest quart de segle ha estat desmesurat. Això vol dir que la voluntat de defensa dels valors propis i d'integració i cohesió social exigeixen un esforç institucional d'una magnitud extraordinària si no volem que les bones intencions expressades per Antich quedin esvaïdes en el no-res. Fa 25 anys més del 70 %de la població era catalanoparlant. Ara aquest percentatge total s'ha reduït notablement a causa de les allaus migratòries, que també fan més complexa la construcció d'una societat sòlida, vertebrada i amb un nord comú i compartit. L'increment del nivell de vida assolit des del 1983 és indiscutible. Però el repte que resta per endavant és enorme; els canvis sociològics que comporta per a un arxipèlag de territori escàs un increment de població de 400.000 persones és enorme. La potenciació de la llengua, la cultura i els valors propis reclama un esforç polític de primer ordre si no es vol caure en la despersonalització, primera passa cap a la pèrdua de categoria d'unes Balears que tenen en el seu encís turístic el seu principal actiu. Si arriba més finançament ha de ser per aixecar un país fort i digne, i no simplement per gestionar una suma d'interessos conjunturals.