La decisió de la jutgessa d'absoldre ahir el jove Eduard Coll i la seva mare, Maria J. Castán, de l'acusació de desobediència a l'autoritat ha estat encertada però confusa. La magistrada considerà que mare i fill no cometeren cap infracció per la manera com es comportaren davant un grup de policies, però sense entrar en la qüestió de fons: la impossibilitat d'expressar-se davant els agents en la llengua pròpia de l'Arxipèlag, emparada per la Constitució i protegida per l'Estatut d'Autonomia. Eduard Coll i la seva mare anaren a la barra perquè volien dirigir-se en català a un grup de representants de la llei i per denunciar que en una ocasió anterior no ho havien pogut fer. El més preocupant és que l'exercici d'un dret fonamental es pugui convertir en un conflicte jurídic. Malament funciona un sistema de llibertats si els primers encarregats de defensar-lo se senten ofesos si no els parlen en castellà. Aquí rau la clau del problema. És fonamental que els servidors de l'Estat donin exemple en tot el que representa la defensa de valors essencials. I és aquí on hauria d'haver entrat la jutgessa, en l'anàlisi del fons, precisament perquè aquests fets no es repeteixin.
Limitar-se a jutjar la qüestió com si es tractàs d'una disputa per un afer sense importància o anecdòtic implica no comprendre el que significa exigir el dret de poder expressar-se en la pròpia llengua. La decisió judicial es produí sense la presència del lletrat defensor i, en conseqüència, sense poder escoltar els seus arguments. Aquest misser no pogué arribar-hi des de Mallorca perquè el vol va ser cancel·lat a causa de la boira. Fa la sensació que es volia liquidar aviat la qüestió. Això sí que s'aconseguí.
