Sr. director: Avui, com sempre, les religions estan presents pertot arreu del món. Aquestes tradicions religioses formen les identitats culturals dels pobles. A més, la religió, en estar inserida en el més profund de les persones, cal ser respectada i protegida. I precisament perquè el fet religiós és patrimoni de la humanitat i no d'uns pocs, l'article 18 dels Drets Humans diu: «Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció i la de manifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat, mitjançant l'ensenyament, la predicació, el culte i l'acompliment de ritus».

El respecte als drets humans passa per la llibertat religiosa, la tolerància i la no discriminació. Si els creients respecten el dret a no creure, els no creients han de respectar els que sí creuen i junts mirar cap a un mateix futur de justícia i pau.

Actualment, més que mai, tenim al cor de les nostres societats una interculturalitat que demana urgentment una ensenyança intel·lectual i moral oberta, dialogal i integradora, sense sectarismes ni fòbies que marginin cap saber humà. M'estic referint al saber religiós, tan maltractat darrerament per aquells que han de vetlar per l'educació i la cultura del futur.

Què quedaria als llibres d'història, d'art, de música, de literatura, si els arrabassassin tot el que fa referència a les religions de la humanitat? Què queda de la persona humana si li arrabasses la seva llibertat religiosa? El seu dret a pensar, a expressar, a estudiar, a saber sobre la seva religió? Hi ha algú que encara pugui sostenir que les religions són un fet privat? Basta obrir els ulls i contemplar les expressions del fenomen religiós per adonar-se que són col·lectives, són publiques i són patrimoni dels diferents pobles que les han engendrades.

Es pot ser crític, però no ignorant, ja que per ser crític has de conèixer. Es coneix realment el fenomen religiós en la seva diversitat i complexitat en la nostra societat actual o més aviat ens deixam portar per la imatge negativa que ens en volen donar certs sectors? Som conscients de la diferència que hi ha entre el fenomen religiós i les seves concrecions històriques més o menys afortunades? Podem comprendre el que s'estudia en les assignatures d'història i d'art sense comprendre la realitat religiosa que les ha forjades? Són els especialistes a ensenyar les religions, que s'han format durant moltíssim d'anys, innecessaris per educar els nostres joves?

Les religions no són només passat, són present i són futur. És nostra la responsabilitat de difondre la cultura religiosa i teològica que ens permeti dialogar, tolerar, respectar i enriquir-nos mútuament. Seria una tràgica bestiesa privar els nostres joves d'aquest saber, tal volta ho faríem encegats per prejudicis i fonamentalismes antireligiosos (que també ho són). Ho podríem pagar molt car.

Aina Gual de Torrella, professora de religió a l'IES Bendinat. Calvià.