Sr. director: Avui, com sempre, les religions estan presents
pertot arreu del món. Aquestes tradicions religioses formen les
identitats culturals dels pobles. A més, la religió, en estar
inserida en el més profund de les persones, cal ser respectada i
protegida. I precisament perquè el fet religiós és patrimoni de la
humanitat i no d'uns pocs, l'article 18 dels Drets Humans diu:
«Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i
de religió; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió
o de convicció i la de manifestar-les individualment o en comú, en
públic i en privat, mitjançant l'ensenyament, la predicació, el
culte i l'acompliment de ritus».
El respecte als drets humans passa per la llibertat religiosa,
la tolerància i la no discriminació. Si els creients respecten el
dret a no creure, els no creients han de respectar els que sí
creuen i junts mirar cap a un mateix futur de justícia i pau.
Actualment, més que mai, tenim al cor de les nostres societats
una interculturalitat que demana urgentment una ensenyança
intel·lectual i moral oberta, dialogal i integradora, sense
sectarismes ni fòbies que marginin cap saber humà. M'estic referint
al saber religiós, tan maltractat darrerament per aquells que han
de vetlar per l'educació i la cultura del futur.
Què quedaria als llibres d'història, d'art, de música, de
literatura, si els arrabassassin tot el que fa referència a les
religions de la humanitat? Què queda de la persona humana si li
arrabasses la seva llibertat religiosa? El seu dret a pensar, a
expressar, a estudiar, a saber sobre la seva religió? Hi ha algú
que encara pugui sostenir que les religions són un fet privat?
Basta obrir els ulls i contemplar les expressions del fenomen
religiós per adonar-se que són col·lectives, són publiques i són
patrimoni dels diferents pobles que les han engendrades.
Es pot ser crític, però no ignorant, ja que per ser crític has
de conèixer. Es coneix realment el fenomen religiós en la seva
diversitat i complexitat en la nostra societat actual o més aviat
ens deixam portar per la imatge negativa que ens en volen donar
certs sectors? Som conscients de la diferència que hi ha entre el
fenomen religiós i les seves concrecions històriques més o menys
afortunades? Podem comprendre el que s'estudia en les assignatures
d'història i d'art sense comprendre la realitat religiosa que les
ha forjades? Són els especialistes a ensenyar les religions, que
s'han format durant moltíssim d'anys, innecessaris per educar els
nostres joves?
Les religions no són només passat, són present i són futur. És
nostra la responsabilitat de difondre la cultura religiosa i
teològica que ens permeti dialogar, tolerar, respectar i
enriquir-nos mútuament. Seria una tràgica bestiesa privar els
nostres joves d'aquest saber, tal volta ho faríem encegats per
prejudicis i fonamentalismes antireligiosos (que també ho són). Ho
podríem pagar molt car.
Aina Gual de Torrella, professora de religió a l'IES
Bendinat. Calvià.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.