El fet que el delegat del Govern, Ramon Socias, hagi reconegut que les Balears és la Comunitat amb una major taxa de criminalitat, tot i que els índexs han baixat de manera notable durant els darrers anys, no és més que la constatació d'un fet: una comunitat turística subjecta a una allau migratòria impressionant està exposada a patir un nombre de delictes considerable. I així és. La solució tampoc no resuta senzilla. És literalment utòpic pensar que una comunitat d'aquestes característiques pot aspirar a solucions màgiques: amb milions i milions de turistes que arriben, és lògic que el país sigui un lloc propici per als que viuen al marge de la llei. Encara que en els darrers anys s'ha aconseguit reduir la xifra de delictes, hi ha elements que s'han de tenir molt en compte amb vista al futur. El primer és l'alentiment econòmic, que afecta sobretot segments provinents de la immigració. El segon és el perill de creació de guetos o semiguetos a algunes barriades de Palma i a altres indrets. I el tercer és que, malgrat no passar pel millor moment, les Balears continuen gaudint d'un elevat nivell de vida. Des d'aquestes perspectives, cal que les persones que es troben a les portes de la marginació sentin el control i la vigilància policial, principalment des del respecte propi de tota societat democràtica, però també des de l'eficàcia que tenen les col·lectivitats desenvolupades. Així és com es contindrà el problema i, a poc a poc, disminuirà. A més, s'han de vèncer vergonyes públiques com Son Banya. La pervivència d'aquest poblat, convertit en autèntic supermercat en la venda de drogues, és un factor molt poc exemplaritzant. Son Banya és la viva imatge del que no s'ha de consentir mai. És la imatge d'un desprestigi per a tots.