cielo claro
  • Màx: 20.67°
  • Mín: 13.08°
21°

El gran sopar, el míting d'Unitat i el partit del patiment

Ahir semblava que havia de ploure a l'estadi. Ploure pluja, és clar, perquè gols en veim ben pocs a Son Moix.

La setmana havia estat molt animada i entretinguda. Dijous havíem fet un gran sopar a Ca'n Joan Pocoví. Ens varen tractar magníficament i el menjar va ser espectacular. Pa amb sobrassada, gerret, gambes fresques a voler, escamarlans de 50 centímetres, carn que no havia tastat mai de tan bona i, per acabar, uns doblegats de Can Salem (Algaida). I tot regat amb xampany i Macià Batle! Increïble i d'agrair la feina de l'amfitrió Pocoví. Els convidats? Col·laboradors del programa de Tomeu Terrassa, Juan José Hidalgo, Mario Hidalgo, Mateu Palmer, Biel Roca, Miquel Verd, etc. Una nit inoblidable.

Dos dies després també es vivia una gran nit a l'Auditòrium de Palma. Es tractava del míting central de la coalició Unitat. Pràcticament ple d'amics, simpatitzants, militants del PSM, UM, Esquerra i Entesa, el teatre va viure moments d'emoció amb les actuacions de Cris Juanico, Tomeu Penya i la intervenció de Pere Sampol. Un Sampol que va demostrar que tenia discurs i capacitat d'oratòria. Fa trenta anys que practica!, em va dir un company. Potser té raó, però no em queda cap dubte que és un dels millors oradors, amb discurs sòlid, que tenim.

Amb aquestes prèvies semblava que la setmana també havia d'acabar bé a Son Moix. Gran sopar, gran míting... gran partit? Noooooooooooooooo. Entenc que faci mal anar a Son Moix perquè el partit és dolent, fa fred i una parella amb infants ha de pagar 150 euros per seure a tribuna. Per tant, no és d'estranyar que el camp no s'ompli ni quan ens visita el Real Madrid o el FC Barcelona. Diuen que el futbol està en crisi i ho entenc. Si a tot això li sumes que còmodament a ca teva pots veure tants de partits com vulguis, ja quasi no queden motius per anar als estadis de futbol. El Mallorca-Betis va ser durant la primera part el partit de voler i no poder. A la segona part arribà el gol merescut perquè el Mallorca ho intentà en multitud d'ocasions. Ja valia la pena, en part, haver gastat els 150 euros. Amb l'empat del Mallorca, però, ja algú ja tenia motiu per cremar els 150 euros. Durant els darrers 15 minuts vàrem sofrir molt. Semblava que el Mallorca tenia el partit dins la butxaca, però tot es va capgirar i el patiment va tornar a Son Moix. En 17 partits no hem guanyat més que dos partits. L'estadística no és bona, però el Mallorca encara es troba a un lloc còmode de la classificació.

Els darrers minuts de la segona part van ser trists, s'intentava i no s'aconseguia. El Mallorca ahir va jugar bé, però res de res. No és un bon resultat el que duim: som el segon pitjor equip dels darrers desset partits de la Lliga.

Com som la comunitat que va a la coa de tot: d'inversions, de llits per habitant, d'infraestructures escolars, etc. No sé què passarà dia 9 de març, però hem de menester que d'una vegada per sempre ens escoltin a Madrid. Qui són avui els nostres diputats a Madrid del PP i PSOE? Ho sabeu? Si no recordau ni els seus noms, deu voler dir que les seves accions -no neg que facin molta feina- són ben intranscendents per a les Illes Balears. Ha fet més renou el senador Sampol en quatre mesos que aquests diputats en quatre anys. No ens convindria tenir algú que alci la veu en nom de Balears a dins el Congrés? No ens convindria que ens valorassin com valoren Catalunya, Euskadi, Galícia, Canàries o altres comunitats que tenen diputats nacionalistes a Madrid? No ens convindria sortir del debat Rajoy-Zapatero i entrar al debat Balears-Estat?

Dia 9 de març tendrem la resposta, però pas pena que tot continuï igual. En qualsevol cas serà la voluntat dels ciutadans de les Balears la que imperarà.

I a la Lliga esperam que imperi la sort pel Mallorca. L'haurem de menester perquè les estadístiques no ens són gens favorables. O ens posam les piles o serà un patiment els darrers deu partits!

Entrenar, posar ganes, millorar i tirar endavant són elements imprescindibles per no haver de patir. Veurem si, com quasi sempre, només ens queda el camí del patiment fins al darrer moment.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.