Quin himne volen?
L'Estat espanyol no té himne propi com tenen totes les nacions. El tachin-tachin que usen com a himne és, en realitat, una marxa que va fer el músic Manuel Espinosa de los Monteros (Andújar, 1725-1810), i la primera referència escrita que es coneix són les modificacions que en va fer Bartolomé Pérez Casas de La marcha granadera per encàrrec d'Alfons XIII per adaptar-la com a Marcha Real (27 d'agost de 1909). Cada vegada que a l'Estat espanyol sonava aquesta Marcha Real o himne, el senyor Bartolome Pérez cobrava els «drets d'autor». El 1956, en morir aquest, deixà els drets d'autor en herència a la seva criada, la senyora María Benito Silva, que és la que ha anat cobrant aquests diners fins que va morir fa uns pocs anys, i l'Estat en va comprar la propietat. Per tant, himne de què? Quin sentiment pot tenir aquest himne? Es pensaven, els espanyols, que fent un concurs per posar lletra al (seu?) himne ja tenien la Seu plena d'ous? Que són de ridículs, com si tenir un himne amb una lletra pròpia que reconegui els valors d'un poble i aixequi la moral d'una Nació fos tan bo de fer com dir a les collidores de patates a Sa Pobla, que la que tingui la senalla més plena i més aviat, podrà beure aigua fresca la primera. Ja està, tu. Una teringa de cançons presentades, en trien una i tothom content. Viva, viva! i al cap de dos dies, tururut! ja la retiren. Resultat? No agrada a ningú. No només als que no som espanyols, que semblaria lògic, sinó que ni tan sols als propis espanyols. Normal, què es pensaven, que és tan bo de fer. Tot i que a mi m'agradaria, i molt, que poguessin tenir una bona lletra amb sentiment propi per a fer un himne, i bo. Però n'estic convençut que ells, els espanyols, ho tindran difícil per trobar una lletra d'himne que digui i signifiqui qualque cosa seriosa. Motius? Un himne és per a reconèixer una Nació, i ells no ho són de Nació. No, ells formen part d'un Estat que el s'han fet seu i a més volen que tothom sigui, pensi i parli com ells, que a l'hora de pagar, pagui més que ells i a l'hora de cobrar, cobri manco. Cosa difícil, impossible diria jo, perquè hom pot intentar d'assimilar-se a un altre si aquest és més llest, més intel·ligent o més ric, però mai si és més beneit, més ruc i a més, més pobre.
També a Opinió
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- Ha mort Francesc Moll i Marquès, fundador del GOB, hereu de Can Moll i editor compromès amb la llengua catalana
- Aquests són els municipis de les Balears al top 100 de demanda de lloguer
- La universitat ultracatòlica CEU desembarca a Mallorca
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.