La setmana que ve comença la campanya electoral oficial. Però a la pràctica ja duim setmanes, o mesos, en campanya. És segur que la ja de per si massiva presència dels grans partits s'incrementarà, en les pròximes dues setmanes, fins a extrems de saturació. Presència a través dels mitjans de comunicació i sobretot de la televisió. Vivim la campanya més mediàtica. Totes ho són, és ver, però com aquesta cap. En pocs anys les estratègies electorals de PSOE i PP han canviat moltíssim. A la campanya de 2000 encara es podien veure restes del passat. Com, per exemple, candidats locals, en el nostre cas: illencs, que es prenien la seva candidatura com a possible atracció per algun vot. Ara ja no. Tant els socialistes com els conservadors han unificat a tot el país els missatges i la propaganda sense deixar escletxa perquè les respectives direccions territorials hi fiquin cullerada. El PSOE va ser el primer, el 2004, -ni tan sols penjaren la foto de Francesc Antich, el candidat- en fer desaparèixer a la pràctica l'element regional. Enguany també el PP. Tot és en clau nacional. O Zapatero o Rajoy.
La conseqüència d'aquesta estratègia és que durant la precampanya els dos grans partits han deixat camp per córrer a les candidatures petites. S'ha vist més la candidata d'EU-Verds, Marisol Ramírez, i sobretot el candidat d'Unitat per les Illes, Pere Sampol, que no el de PP, Maria Salom, i del PSOE, Antoni Garcias. És lògic, atenent a la forma que tenen els dos grans de dur la campanya. Ho fien gairebé tot a la campanya electoral. Als quinze dies darrers. Diuen els entesos que a Espanya el vot és molt estable, que no hi ha transvasament entre PSOE i PP, però que existeixen un pocs electors que en funció del que facin -abstenir-se o votar a la seva opció de sempre- poden inclinar cap a una banda o l'altra el resultat final. I que, en bona part, decideixen el que faran durant les dues setmanes de campanya. D'aquí que les estratègies hagin canviat radicalment. Enlloc de fer com fa 8 o més anys, quan els candidats locals de PP i PSOE es potejaven els carrers cercant vots des de mesos abans del dia d'urnes, ara la pauta la posa cada direcció nacional, i cada qual confia sobretot en els missatges a través del mitjans de comunicació, en el especial les televisions. Troben que pot ser més efectiu el debat previst Zapatero-Rajoy que cent mítings. I tal com l'han plantejada, purament mediàtica, serà una presència, la d'ambdós, semblant a un bombardeig de saturació, i poc nas podran treure els petits. La part positiva per als petits és que els grans els ha deixat les setmanes de precampanya a Balears gairebé per a ells en exclusiva. I vist com han anat, la coalició nacionalista, Unitat per les Illes, encapçalada per Pere Sampol, és la que més ho ha aprofitat. La que ha creat una certa tensió electoral. Unitat ha recuperat la forma de fer campanya del PSM d'un temps, amb Sampol fent carrer sense parar. Qui sap si haurà incrementat les opcions de sortir. Possiblement siguin més o manco semblant a les que tenia al començament. Dependrà fonamentalment de la participació. Però el que és segur és que ha sabut omplir el buit que li han deixat PP i PSOE. Fa la sensació que com a mínim pot haver assolit el primer objectiu que tenia: donar credibilitat a la seva candidatura. Si llavors suma els millors resultats històrics de PSM-UM a les generals i si, a més, assoleix l'acta de diputat o no, ho sabrem el dia 9 de març a vespre. Però si més no ha animat en aquestes darreres setmanes la precampanya. Tant els dos grans com un partit d'Unitat estan convençuts que no li servirà per res, perquè s'imposarà al final la lògica de les eleccions generals -que cada cop són més en clau nacional- i tot quedarà com està. O sigui quatre diputats per al PP i altres tants per al PSOE, com fa quatre anys. Tanmateix li han deixat tant de temps el camp lliure que... en fi, ja ho veurem.
