A Elvira i Pilar

Aquesta carta vol ser un homenatge a les germanes Pilar i Elvira Bonnín, les quals han hagut de viure el fet de tenir dos germans famosos: Ferran i Eduard. Dels dos, han parlat i parlaran, els diaris. Del darrer s'hi parlarà a tot el món. Elles no tindran funerals a la Seu i la història les silenciarà com a moltes dones. Elles han tingut cura de la seva mare i de cinc dels seus germans (i una 6a al final de la seva vida). Ho han compartit amb el seu treball professional i social, amb l'escultisme i diferents organitzacions socials i religioses. Això ha fet possible la vida lliure de preocupacions temporals dels varons. El treball productiu ha carregat les dones de la nostra generació una doble jornada. Una ministra de l'Estat espanyol deia que en les reunions interministerials es notava la diferència entre els varons i les que s'havien de preocupar de si havien deixat la gelera de casa buida o plena. A la nostra època existia un dret adquirit per raó de sexe que atribuïa a les dones els deures de la cura de les persones. Els tres germans varons i les dues germanes malaltes, si poden, els agrairan allò que han fet des de la situació que estan ara. Jo també els ho agraeixo.