No me'n sé avenir. Com l'obrer del poema de Bertolt Brecht que es fa preguntes ingènues, elementals en la seva obvietat i senzillesa, davant d'un llibre obert: Tebes, la de les set portes, qui la va construir? Van ser aquells reis els qui l'aixecaren? Alexandre va conquerir Àsia. Ell tot solet?... A cada victòria, una gran celebració. I qui cuinava i servia els plats d'aquelles festotes? Així que jo, lector de diaris i altra premsa, seguint, doncs, el mètode brechtià vaig demanant-me algunes coses.

Si anomenam genocides aquells que van tancar els jueus dins el gueto de Varsòvia, els van reprimir quan es rebel·laren i els van massacrar per mètodes tan diversos com el gas, la fam, l'esgotament, etc. Com haurem d'anomenar els que tanquen els palestins dins l'espai d'«una franja» a Gaza "territori d'una extensió com Menorca, que acull entorn d'un milió de persones", els ataquen indiscriminadament i els tallen tot tipus de subministrament? I com haurem d'anomenar la resta del món civilitzat que mira cap a una altra banda i demana als del nou gueto que es portin bé i siguin pacients i amistosos amb els seus carcellers? Hi pot haver una negociació que dugui a una pau justa, però, mentre cauen 35 coets de Hamas al dia damunt la ciutat fronterera de Sderot «contestant» l'agressió israeliana contínua, que certament sol ser desproporcionada (200 palestins morts per les forces israelianes, segons el ministre de Defensa, Ehud Barak)? L'espiral de violència s'autoalimenta.

Gairebé la meitat dels espanyols no llegeix mai cap llibre. Som allò que llegim "diuen els mestres. Bé doncs, la meitat dels espanyols no són, o són no res?

A Catalunya, de cada cinc llibres que es venen, només un és escrit en català. Les cadenes de televisió en català al nostre país queden sensiblement per darrere en índex d'audiència de les que emeten en castellà (Tele 5, Antena 3, TVE...). Els discursos oficials sobre la normalització lingüística, tanmateix, ens volen tranquil·litzar que tot va la mar de bé. No seran segurament massa optimistes?

Uns jutges han donat l'absolució al banquer acusat de frau fiscal tot al·legant que l'absència d'acusació fiscal i particular deixa sense sentit l'acusació popular. Aquests mateixos jutges han condemnat la mesa d'un Parlament autònom per una actuació política, amb la sola denúncia d'una acusació popular (alimentada pels opositors polítics dels condemnats)... Com interpretar que els principis aplicats per un tribunal puguin ser la base per exonerar de responsabilitat penal el banquer i que aquest mateix tribunal, en un procediment de característiques similars, oblidi els seus propis criteris i condemni tres representants públics? Quina mena de comportament tenen els senyors jutges: esquizofrènic, incoherent, partidista? O senzillament estan fent una aportació genial al dret d'aixafar l'enemic? No ho sé; però em sembla veure que aquests senyors jutges són més amics del banquer que no dels membres de la mesa del Parlament basc.

El programa electoral del PP no inclou el mot «transvase» després de la polèmica suscitada al PP aragonès per les paraules de Pizarro. No parlarà del transvasament d'aigua de l'Ebre, sinó de cessions d'aigua procedent de «conques excedentàries». Amb aquest eufemisme no puc endevinar quina conca espanyola pot tenir avui com avui excedents d'aigua. Que m'ho digui un científic, però; no el Sr. Trillo o el cosí d'en Rajoy. Vam-ell-ara!

Diu J.M. Coetzee que «és una fal·làcia elemental concloure que, com que en una democràcia els polítics representen la gent, els polítics són gent representativa». A les passades eleccions generals, el sr. Pérez Rubalcaba es presentà a les llistes del PSOE al Congrés dels Diputats per la circumscripció de Cantàbria i actualment ho fa per Cadis. D'aquests diputats, no se'n deien «cuneros»? Qui deia que Espanya era una democràcia representativa?

Francisco Camps, en nom dels valencians, fa tancar antenes que permetien la recepció de l'única emissió feta totalment en la mateixa llengua dels valencians. Com pot ser que aquests governants es diguin a si mateixos «liberals»? On queda la llibertat d'expressió al seu regne?

Curiós que a Toledo el candidat del PSOE al Congrés sigui José Bono i per IU s'hi presenti l'alcalde de Seseña, Manuel Fuentes. Servirà la campanya electoral per aclarir quin interès ha tingut el Govern de Castella-la Manxa per impulsar el gran «pelotazo», la macro urbanització projectada el 1996 per a 13.000 habitants que l'actual ajuntament de Seseña ha aconseguit returar per ara, tot i que la població ha triplicat el seu nombre d'habitants en molt pocs anys?

El «contracte d'integració» del PP preveu que els immigrants hauran de signar (o jurar «por lo que más quieras») complir les lleis i pagar imposts, cosa a la qual tot ciutadà "sigui moro, jueu o cristià" hi ve obligat per llei. O és que n'hi ha que no compleixen amb aquestes obligacions i se'ls ho tolera? Igual que es toleren els incompliments d'aquelles persones que han promès o jurat complir i fer complir les normes de l'Estat de Dret, no les compleixen? Si és així, els pobres immigrants no farien més que seguir exemples de persones poderoses (per cert, mals exemples, és clar). I sense sortir del «contracte d'integració» quins són els costums espanyols hauran de respectar? També deuen tenir mals costums, els espanyols... Caldrà fer-ne la llista. I si ho demanassin a la Inquisició o als seus hereus legítims? Ah, i quan diuen que els immigrants hauran d'aprendre l'idioma del país, per què només fan referència al castellà? Quin sant ofici en formarà els tribunals examinadors? No contradiu aquesta actitud els que volen que els catalanoparlants siguem bilingües, però ells no? Defensem el bilingüisme, sí; doncs, bilingüisme a tot l'Estat i en primer lloc a les institucions de l'Estat.

Prometen reformar el Senat, cambra de les autonomies i de la diversitat i... Però, a vam, aquesta que no era una promesa del 2004, i del 2000, i del 1996, i de 1993, quan el candidat d'Esquerra Unida, en Toni Casero, es presentava al Senat i amb la sinceritat que el caracteritza explicava a qui el volgués escoltar que aquest Senat «no serveix per a res?».

Bertolt Brecht, l'obrer davant el llibre, es feia una pregunta per a cada història. Una història plena de grans preguntes...
Els conflictes de l'Iraq, d'Afganistan, de Txetxènia, del Txad, de Ruanda, de Colòmbia, del Timor, del Líban, de Palestina... «La brutalitat no prové de la brutalitat, sinó dels negocis que sense ella no es podrien fer. Companys, parlem de les relacions de propietat!» "aconsellava el lúcid autor alemany, el qual, en llegir el començament de la Constitució de Weimar («El govern de l'Estat ve del poble»), tot d'una es demanava: "«...I cap a on va?" Mentre, els treballadors alemanys replicaven: "«Dins el nostre Estat popular ningú no vindrà del poble, perquè allà no hi haurà res més que poble». Ironies de la vida, el mur va caure el 1989 i van ser diferents circumstàncies que el va fer caure, entre elles la revolta del poble contra els qui l'oprimien en el seu nom. Aquell mur va caure; l'opressió no ha acabat. N'han de caure més. Molts més.