Aquests dies s'ha suscitat una certa polèmica amb la destitució de Marie Claire Uberquoi com a directora d'Es Baluard. És normal que quan et destitueixen et sàpiga greu, però no és normal no recordar com et nomenaren, quins han estat les teves aportacions positives i els teus errors, etc.

En qualsevol cas, ara ja ens trobam en una nova etapa. Sobre la manera de contractar la nova directora, Cristina Ros, només diré que no hi ha fórmules ni millors ni pitjors, tot depèn del resultat final. Jo mateix, durant la meva etapa política, vaig participar en la contractació, mitjançant concurs públic, de persones que després no resultaren positives. De fet, hi ha molts de casos on directors de museus o gerents d'orquestres han estat contractats mitjançant un procediment públic i la seva gestió ha estat socialment i econòmicament un desastre. És per això que un llicenciat en història de l'art pot ser un gran especialista en art, però un gestor molt deficient, i un llicenciat en economia pot no saber tant d'art, però gestionar molt bé.

Un museu, de fet, és en gran part gestió. Les exposicions, mostres, etc., tenen comissaris propis i el que, moltes vegades, és més difícil és gestionar un equip humà, dinamitzar-lo, pensar en el museu més enllà de la seva col·lecció, idear programes de dinamització cultural, etc.

En aquest punt val la pena dir que hi ha molts de directors de museus que el que realment els agrada és comissariar exposicions. Gran error. Un director no és l'especialista en art que només fa exposicions -possiblement aquest va ser un dels errors d'Uberquoi. Un director és un bon programador, un gestor de recursos econòmics i materials, una persona amb idees, un coneixedor de l'entorn i de possible interactuacions, etc. Tot plegat és massa complicat per resumir-ho en aquesta columna. Sobre Cristina Ros? Sort i ja la jutjarem pels seu fets, però no abans.