D'ençà de la seva entrada en escena, el nou executiu d'Antich ha
vengut acompanyat d'un metoditzat caràcter tou i populista vers les
ànsies d'aquells que havien fet de l'ecotaxa & company un paradigma
a seguir. En definitiva, l'ànima moderada i serena d'aquest Govern
"allò que el president ha batiat com a «canvi tranquil»" s'ha anat
despullant arran d'alguns dels determinis als quals s'han hagut de
fer front aquests darrers mesos, sens més, pensem en el cas de Son
Espases.
Foren molts els discursos exhalats per veus esquerranes i
nacionalistes que avui donen color i seny a les nostres
Institucions..., foren discursos que imprimiren cos i pes a
mil·lenàries manifestacions en pro d'un model territorial diferent
a l'existent fins aleshores. D'entre els punts pruents de les
protestes, en destacà l'ambiciós pla d'infraestructures dissenyat
per l'Administració de Matas que portava dins la butxaca un gegantí
traçat d'autopistes i autovies arreu dels sementers i casetons de
la fora vila insular. De seguida, les apostes pels serveis públics
de transport i les reformes de la xarxa viària preexistent foren
les alternatives que més pronunciaren les boques dels senyors i
senyores de l'oposició al caduc govern del PP. De fet, una de les
iniciatives electorals que el 2007 posà el grup socialista damunt
la taula fou la inversió de prop de 1.500 milions d'euros en
tramvia i ferrocarril. Si centram la mirada en els serveis de
ferrocarril veiem que, passat gairebé un any de les anhelades
eleccions de maig, la Conselleria de Mobilitat ha presentat noves
tarifes que intenten seduir els residents i visitants amb rebaixes
tarifàries. A tot això, afegir que les previsions pareix que ens
condueixen cap a una densificació de la xarxa ferroviària coetània,
recordem que s'estan plantejant extensions del traçat actual.
No destapam cap enigma si anunciam que un servei públic té com a
màxima virtut superar aquelles necessitats que un col·lectiu pugui
tenir en una circumstància determinada. No de bades, quan
s'inaugurà el primer traçat ferroviari a les Illes, a 1875, les
demandes d'aquelles gents no eren les mateixes que les existents a
dia d'avui. A l'any 2008, el tren té una funció socioeconòmica com
en aquells temps, emperò també de sostenibilitat ja que esdevé un
instrument que permet minvar la motorització en alguns dels punts
calents de la xarxa viària mallorquina, sent així, una solució
potencial davant algunes de les perennes problemàtiques ambientals
que ens assoten.
Llavors, hom no acaba d'entendre com les iniciatives no tallen
l'arrel del problema. A quins sectors socials s'hauria d'estimular
des de l'Administració? Evidentment, resulten necessàries les
rebaixes en el preu del bitllet de pensionistes i joves, emperò si
es vol donar una funció ambiental al tren, no es pot castigar la
població adulta amb preus de turista car, és aquesta població, la
que més ús en fa de l'automòbil. Amb tot, l'astúcia social de
reformes com l'anunciada ara fa uns dies, contrasta amb la poca
ambició d'uns projectes que, tot i estar construïts sobre verdes
intencions, pareix que no acaben d'arrancar per allò del canvi
tranquil...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.