D'ençà de la seva entrada en escena, el nou executiu d'Antich ha vengut acompanyat d'un metoditzat caràcter tou i populista vers les ànsies d'aquells que havien fet de l'ecotaxa & company un paradigma a seguir. En definitiva, l'ànima moderada i serena d'aquest Govern "allò que el president ha batiat com a «canvi tranquil»" s'ha anat despullant arran d'alguns dels determinis als quals s'han hagut de fer front aquests darrers mesos, sens més, pensem en el cas de Son Espases.

Foren molts els discursos exhalats per veus esquerranes i nacionalistes que avui donen color i seny a les nostres Institucions..., foren discursos que imprimiren cos i pes a mil·lenàries manifestacions en pro d'un model territorial diferent a l'existent fins aleshores. D'entre els punts pruents de les protestes, en destacà l'ambiciós pla d'infraestructures dissenyat per l'Administració de Matas que portava dins la butxaca un gegantí traçat d'autopistes i autovies arreu dels sementers i casetons de la fora vila insular. De seguida, les apostes pels serveis públics de transport i les reformes de la xarxa viària preexistent foren les alternatives que més pronunciaren les boques dels senyors i senyores de l'oposició al caduc govern del PP. De fet, una de les iniciatives electorals que el 2007 posà el grup socialista damunt la taula fou la inversió de prop de 1.500 milions d'euros en tramvia i ferrocarril. Si centram la mirada en els serveis de ferrocarril veiem que, passat gairebé un any de les anhelades eleccions de maig, la Conselleria de Mobilitat ha presentat noves tarifes que intenten seduir els residents i visitants amb rebaixes tarifàries. A tot això, afegir que les previsions pareix que ens condueixen cap a una densificació de la xarxa ferroviària coetània, recordem que s'estan plantejant extensions del traçat actual.

No destapam cap enigma si anunciam que un servei públic té com a màxima virtut superar aquelles necessitats que un col·lectiu pugui tenir en una circumstància determinada. No de bades, quan s'inaugurà el primer traçat ferroviari a les Illes, a 1875, les demandes d'aquelles gents no eren les mateixes que les existents a dia d'avui. A l'any 2008, el tren té una funció socioeconòmica com en aquells temps, emperò també de sostenibilitat ja que esdevé un instrument que permet minvar la motorització en alguns dels punts calents de la xarxa viària mallorquina, sent així, una solució potencial davant algunes de les perennes problemàtiques ambientals que ens assoten.

Llavors, hom no acaba d'entendre com les iniciatives no tallen l'arrel del problema. A quins sectors socials s'hauria d'estimular des de l'Administració? Evidentment, resulten necessàries les rebaixes en el preu del bitllet de pensionistes i joves, emperò si es vol donar una funció ambiental al tren, no es pot castigar la població adulta amb preus de turista car, és aquesta població, la que més ús en fa de l'automòbil. Amb tot, l'astúcia social de reformes com l'anunciada ara fa uns dies, contrasta amb la poca ambició d'uns projectes que, tot i estar construïts sobre verdes intencions, pareix que no acaben d'arrancar per allò del canvi tranquil...