La memòria -mala memòria- es nega a facilitar-me el nom de qui va fer aquella observació cínica i genial: quan no vulguis o no puguis resoldre un problema, nomena una comissió d'estudi. En qualsevol cas, s'obté un resultat immediat positiu per als responsables de trobar solucions: ajorna el problema i ofereix una bona coartada: estamos en ello, et solen dir, tant si et parlen en català com en castellà -hi ha fórmules que, per la seva eficàcia, travessen totes les barreres lingüístiques. Mentre els membres d'una comissió difícilment aconsegueixen reunir-se, els responsables reals del problema descansen tranquils. Ara, diuen, en disposar dels instruments adequats, podrem intervenir en la realitat amb coneixement de causa. Mentre, no es fa res, com en les caixes d'estalvi quan falla l'ordinador. Què es deu haver gastat l'Estat en estudis sobre les causes de la sinistralitat motoritzada? Afegiu-hi les despeses en anuncis més o menys desafortunats, en seminaris, campanyes de conscienciació, viatges per estudiar in situ les millores detectades en altres països... Mentre, servidor diumenge migdia anava del poble a Palma, a noranta per la carretera: em passaven davant tots els cotxes, molts d'ells a més de cent trenta. Ni una parella de la Guàrdia civil, crec que ni un sol radar. Pots gastar tot el pressupost de l'Estat en estudis de sinistralitat, però si no poses parelles motoritzades, si no s'apliquen les lleis més que en un percentatge insignificant de les infraccions reals, tot plegat només serveix perquè els doblers no estiguin en el seu lloc. Ara un mapa de renous, a més a més equivocat, segons sembla, ens diu que a Palma hi ha renou a tal banda i a tal altra. El cost d'aquest mapa, amb perdó, se l'haurien pogut estalviar -l'encarregà l'anterior equip de govern municipal. Qualsevol ciutadà sap on hi ha renou, on és passable i on no es pot suportar. Però mentre la Policia local de Palma respongui com respon a les queixes dels ciutadans per renou, els mapes no serveixen per a res. Res de res, no us deixeu enredar. Alguns sempre podran dir que estamos en ello, podran girar el mapa de dalt a baix i davant darrera. Amb una mica de coneixement, de sentit comú, amb un poc d'interès per escoltar les persones, ja faria estona que s'hauria controlat l'exasperant, l'enfollidora contaminació acústica de Palma: sense mapes, sense beneitures. Només amb una mica de feina, un poc d'ordre mental, amb proximitat a la gent, amb un alè de sensibilitat ciutadana. I amb els guàrdies urbans que requereix una ciutat de Palma per resoldre els seus problemes. No és menester haver estudiat davall terra. Per ventura, però, és preceptiu no haver fet cap màster. Per ventura.