El passat divendres, Televisió Espanyola va emetre un documental amb motiu del quarantè aniversari del príncep d'Astúries. Es tractava de fer un repàs a la seva vida i trajectòria públiques, amb inclosa intervenció elogiosa de Woody Allen. Òbviament es feia una especial atenció al seu matrimoni i a la seva paternitat, encara que el que més s'entenia del reportatge era l'afany netament propagandístic. Des de fa estona que sabem que com millor vagin les coses a les democràcies pitjor ho tindran les monarquies. Tot i això, a Espanya tenim un cap d'Estat no electe, el rei, que cedirà el càrrec al seu fill; és així com en l'horitzó polític no s'hi endevina un canvi en l'estructura bàsica de la monarquia parlamentària. Per això es necessita en tot moment fer mans i mànigues per mantenir amb vista a la galeria una imatge pública impecable, encomanant al paisanatge la idea de la necessitat i utilitat de la institució reial. En el citat documental es feia un èmfasi molt accentuat en la preparació del príncep per a les tasques representatives i diplomàtiques, el seu gran maneig idiomàtic, l'afabilitat del tracte i la seva capacitat per a donar respostes ràpides i eficients davant les conjuntures de la situació mundial, tot sostingut per una felicitat personal sense fissures. Darrerament, i com recordem tots, la monarquia ha estat qüestionada: des de les famoses caricatures fins a les fotografies cremades hi ha hagut un corrent d'opinió que ha volgut polemitzar sobre la utilitat de la monarquia. En el futur, si aquesta vol prosperar, hauria de canviar de paradigma: si el príncep d'Astúries vol ser-ho de tots els espanyols, doncs el primer que ha de fer és adonar-se de la riquesa cultural d'Espanya, i fer valer el seu tan aplaudit talent per fer entendre a la resta de l'Estat que aquí hi ha moltes realitats culturals i lingüístiques. Un primer pas decisiu seria que fes els seus discursos en català, gallec i basc, llavors segur que podríem començar a vaticinar-li salut democràtica a la monarquia.

Melcior Comes, escriptor