Després d'una sèrie d'articles a la premsa i la presa de posició del Foment del Civisme a favor de l'autonomia, la coalició mallorquinista es va visualitzar en un gran banquet en el Grand Hotel de Palma, organitzat pel Centre Regionalista, el 5 de gener del 1919. Paga la pena recordar aquesta vetllada perquè va constituir una fita en el moviment nacionalista mallorquí. Al final del sopar, el destacat dirigent regionalista Guillem Forteza, agraí l'assistència dels que no militaven en el Centre Regionalista i sol·licità la seva col·laboració per lluitar per una Mallorca que controlàs el seu destí i s'alliberàs de les «oligarquies». A continuació parlà l'advocat, periodista i historiador Benet Pons, que havia militat successivament en el republicanisme federal, el reformisme i una dissidència d'aquest darrer grup, i recordà les antigues llibertats de les quals havia gaudit Mallorca. Després, l'exregidor republicà Lluís Martí va dir que l'ideal autonomista era incompatible amb els partits conservadors i el també republicà Francesc Villalonga destacà que els republicans federals eren federals abans que republicans. Per la seva banda, l'exsenador reformista i antic dirigent republicà, Jeroni Pou, afirmà que els reformistes donarien suport a l'autonomia i a qualsevol acte que organitzàs el Centre Regionalista. També va esser ben interessant la intervenció de Josep Cirer Sumandi, que es va oferir per donar suport al regionalisme tant en nom seu com en el del doctor Jaume Comas, president del Foment del Civisme. Cirer, a més, es va declarar federal. I és que, com ha explicat la historiadora Isabel Peñarrubia, aquest jove republicà, que dirigia el setmanari El Abuelo, passà d'una etapa molt combativa contra la Lliga Regionalista, que sovint es confonia amb l'anticatalanisme, a esser un dels primers que, a Mallorca, se solidaritzà amb el moviment autonomista català i reclamà un front autonomista mallorquí. De totes maneres, aquest autonomisme sempre va anar unit a un radical anticaciquisme i al convenciment que només una nova república atorgaria l'autogovern.
En aquest acte autonomista en el Grand Hotel també parlaren l'intel·lectual regionalista Joan Estelrich, que es va identificar amb les paraules de Martí, el català Puignarnau i el regidor reformista dissident Bernat Obrador, que en ocasions era qualificat com a «regionalista» i que, parodiant Cambó, va sentenciar: «Monarquia?, República? 'Mallorca!».
Finalment, com a compendi de tot el que s'havia dit, Benet Pons afirmà que la campanya era per una Mallorca autònoma, independent, federada amb una Catalunya autònoma, independent i amb les altres regions que gaudissin de l'autonomia.
Acabat l'acte, enviaren telegrames al president de la Mancomunitat de Catalunya, el regionalista Josep Puig i Cadafalch, a Antoni Maura i al president del Govern espanyol el comte de Romanones, del Partit Liberal. En els tres s'informava que els caps dels partits regionalista, federal i reformista acordaven començar una campanya per l'autonomia de Mallorca. Ara bé, en el que s'adreçava a Maura, en català, li demanaven «recordi sa condició de mallorquí atenguent en Comissió extraparlamentària drets personalitat mallorquina». No cal dir que l'«amadrileñado» Maura, com deien els republicans, no en va fer cas. En el telegrama enviat a Barcelona figurava una frase que no hi havia en els altres i que és ben significativa «acorden (...) comunicar-vos confiança d'obtenir el triomf confederats amb Catalunya». No hi ha dubte que era un moment d'entusiasme autonomista, però el provincianisme mallorquí sempre ha estat un llast capaç d'enfonsar el vaixell més optimista.
