Una de les coses més sorprenents que poden passar a una ciutat com Barcelona és anar a la inauguració d'un nou Via Fora (al carrer Montalegre, davant de la nova facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, un cop superat el desterrament en aquells barracons de la Diagonal) i trobar-te tot de gent coneguda que et diuen que han detingut catorze islamistes a la Rambla del Raval. I continuar ballant tan tranquil·lament amb el so de la música del Carles Belda i els Badabadocs, un altre dels projectes musicals d'aquest tipus tan sensacional amant dels garrotins i de la gresca catalana.
Això dels catorze islamistes -bé, ara n'hauria de dir deu perquè quatre ja no estan detinguts- ha estat una de les notícies curioses de la setmana, més que res perquè ha permès que el conseller Saura anàs al Parlament ben venut, i que es vagi movent algun debat interessant més enllà de les successions i disputes internes dels partits. I mentre que a poc a poc anàvem sabent que els islamistes volien atemptar al metro de Barcelona i que tota la història arrenca d'un confident dels serveis secrets francesos (sort en tenim, perquè els del Centro Nacional de Inteligencia també anaven ben venuts), ens assabentàrem que el conseller Saura ha presentat les bases d'un interessant premi de novel·la negra en català.
A mi el premi ja em sembla bé -no sé si és d'aquests contra els quals protesten amb raó els amics de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, haurem de mirar la lletra menuda de les bases- perquè és ben necessari ajudar la novel·la negra en llengua catalana, i el conseller Saura ho sap, perquè és un bon consumidor de gènere, però d'aquí a dotar d'arguments els possibles participants n'hi ha una passa.
Perquè convindreu amb mi que una cosa és fomentar la novel·la negra en català i una altra de molt distinta que es munti una operació antiterrorista a Catalunya sense que hi participin els Mossos i sense que el conseller estigui assabentat de l'existència d'un confident durant la seva compareixença pública. Sembla una maniobra per desacreditar el tripartit la mar de ben organitzada. Sigui com sigui, la gent ha continuat agafant el metro ben tranquil·la durant tota la setmana -això sí, hi havia més guardes de seguretat amb cans d'aquests de races prohibides- i els aspirants al premi han afegit al seu curset d'economia i blanqueig de diners (vitals per poder fer una novel·la negra en condicions avui en dia, on tot són corrupcions immobiliàries i altres complicacions), uns quants manuals d'història de l'Islam, la jihad i la divisió en sectes dins aquella complexa religió del llibre.
Això sí, mentre la policia autonòmica veu com perd el tren de la lluita contra el terrorisme i queda relegada a altres tasques secundàries, no perd el temps a implicar-se a fons en altres aspectes molt més importants: els seus agents s'assabentaren amb celeritat de qui era que cremava les efígies dels reis d'Espanya, tenen controlats un bon nombre d'okupes antisistema i saben fins i tot els horaris de defecació dels joves de l'esquerra independentista. Tot plegat, quatre aldarulls miserables d'anar per casa, ben publicitats per TV3 amb imatges espectaculars dels mossos en plena actuació. Però les glòries antiterroristes se les va emportar la Guàrdia Civil. Els mossos, ja ho veis, simples gossets falders. D'atura, catalans i somiatruites. Pensant que algun dia els donaran més competències. Il·lusos.
