El fiscal superior de les Illes Balears, senyor Bartomeu Barceló, aprofità l'acte de constitució de la Fiscalia per reivindicar la «imparcialitat» de l'òrgan que presideix, i emfasitzà que «al Ministeri Fiscal no se'l pot considerar, sota cap concepte, com un apèndix de cap altre poder». Aquestes paraules ens conhorten, ens fan repensar alguns judicis sobre la judicatura ben implantats en el teixit social. En repensar-los, hem de tenir forçosament en compte la reivindicació del fiscal Barceló, que sens dubte està saturada de, si més no, bones intencions. Però no bastaran les seves paraules per desmuntar un estat d'opinió construït sobre fonaments de solidesa ben contrastada. El fiscal haurà d'entendre que, tot i el conhort que es deriva de les seves paraules, aquestes no siguin suficients per dissoldre les suspicàcies que els parroquians hem anat acumulant. No es tracta, tan sols, dels espectacles aterridors que ens ofereixen els partits polítics a l'hora de formar o reformar altes instàncies judicials. Al capdavall, vivim un temps en què la política ha deixat de tenir com a principal funció millorar les condicions per al desenvolupament integral de les persones; i, per contra, ha esdevengut instrument per a la conquesta del poder i per al seu manteniment. Aquesta mutació s'ha manifestat darrerament de manera especialment funesta, de forma que ha contaminat tot l'ordre social. Però allò que afebleix la fe i l'esperança en la judicatura en general és el comportament de determinats jutges, que, i és molt lamentable que així sia, són previsibles en els seus veredictes. El ciutadà creu saber que el mateix assumpte seria resolt en maneres dràsticament contradictòries segons que se n'ocupàs un jutge o un altre. Sabem que hi ha jutges «progressistes» i que n'hi ha de «conservadors». Tothom ho sap. No serà fàcil que deixem de saber-ho i de tenir-ho ben present. Sobretot, haurà de passar molt de temps perquè, en repensar els judicis sobre la judicatura, un nou hàbit creï automàticament un clima de plena confiança. En fi, posem-hi la millor voluntat, i, si no basta, n'anirem a cercar sigui on sigui que en puguem trobar. Ara, tots els esforços no serviran de res si qualsevol actuació de l'Administració de Justícia dóna peu a malfiances. Per entendre'ns: «Amb una gota de por n'hi ha prou perquè l'amor es converteixi en odi», va dir James M. Cain, que sempre és una lectura aconsellable. S'hi aprèn, entre altres coses, que el millor de tot és no tractar amb jutges.