Ahir parlava de motius per a la satisfacció, en el sentit que hi ha elements que ens fan massa sovint caure en el pessimisme, però també es donen circumstàncies que ens condueixen cap a l'optimisme i a la visió positiva de la realitat. Un company em comentava, precisament ahir, que era un goig veure la platea del Teatre Principal de Palma la nit del lliurament dels premis Ciutat de Palma. El meu amic, evidentment, no es referia a la nombrosa representació política -encara que pens que, efectivament i sortosament, els polítics que s'hi donaren cita foren molts-; es referia a la fornada de joves creadors que empeny amb força. Allà hi havia Pere Joan Martorell, Pere Antoni Pons, Sebastià Perelló, Melcior Comes, Sebastià Alzamora..., és a dir un grup prou potent que evidencia que les noves generacions hi són i que, a més, tenen moltes ganes de tirar endavant en el camp de la creació literària.
Alguns d'ells ja viuen de la literatura, d'altres ho pretenen i d'altres ho combinen -pretesament o no- amb tasques diverses. El futur, que ja és present, era en aquella platea. Lamentablement, i per qüestions que no vénen al cas, Damià Pons i Bartomeu Fiol eren quasi al darrer pis, però no vulguin cercar més interpretacions a aquest fet que la de la pura casualitat. El que no era casual és que els altres fossin a baix: o bé eren antics guanyadors dels Ciutat de Palma, o bé eren membres dels jurats, o bé eren les dues coses.
Tot plegat, és un motiu per a la satisfacció. A partir d'aquí no passin pena. Demà no hi haurà cap altre article on s'exposin elements per estar feliços i contents. No hem de ser pessimistes, però tampoc hem de fer llarg amb l'optimisme!! Bromes a part, de tant en tant és prou necessari una visió positiva de la realitat, perquè de negatives ja en trobam sense cercar-les.
