L'equilibri

Desafortunadament els nuclis rurals de Palma desapareixen dia rere dia, però, afortunadament, encara n'hi ha que es mantenen. Ja ho hem comentat en diverses ocasions, Palma e(in)voluciona cap a un model on la distinció entre el que és rural i la trama urbana es difumina a marxes forçades. La ciutat es menja un camp que va desapareixent mentre observa com ametlers i garrovers són substituïts per pisos i xalets, com la pau i la tranquil·litat són baratats pels cotxes, com el silenci és sobtadament interromput per les màquines que, en nom del progrés, aniquilen el futur. I no és que em vulgui posar melancòlic. La melancolia la viuran els nostres fills i néts quan lamentin la irreversibilitat de moltes de les accions més destructives que estam duent a terme. Ens equivocam, ens equivocam tal com veiem ara que es varen equivocar els nostres avantpassats quan no valoraven el patrimoni o els entorns naturals. Però la naturalesa és caparruda i els homes, uns caparrots. No aprenem del passat, tornam a caure en l'error i hipotecam el futur. Es diu que l'home és l'única ànima que travela dues vegades amb la mateixa pedra. Mentida. Les travelades són infinites!