N'hi ha que asseguren que got no s'ha dit mai a Mallorca i jo, de petit, anant a matances a Artà o Son Servera (Son Cervera?) feia servir un got per tirar aigua calenta damunt el porc i netejar-lo de pèls socarrats. I d'aquella aigua en deien «aigo de pluja» perquè l'havien recollida a través de les teulades i guardada dins l'aljub. En aquella època em feia molta gràcia que al circuit català de televisió diguessin «adéu siau». Jo entenia «adéu enciam» i ho trobava molt normal ja que a aquella hora solíem dinar i sempre n'hi havia un plat a taula. No va ser fins passats molts anys que vaig relacionar aquell «siau» amb «a Déu sien dades» que deia la meva padrina cada pic que li donaven les gràcies.
D'on diríeu que són aquests refranys? «Qui no té pa que no criï ca», «No per tu, sinó pel pa, remena la cua el ca». Tots dos catalans. A Mallorca un capell corona un cap, a Puigcerdà una teulada i a Tortosa és el caramull de núvols que es posa damunt una muntanya. Tres significats que volen dir tapar. N'hi ha que diuen que els mallorquins no hem dut mai barret, però, a Campos, n'Alcover hi trobà aquesta cançó: «Es barret que m'he comprat/ és lleuger i bo de dur; / però es que m'has posat tu/ és un poc massa sobrat». «Ca barret!» diuen tant els catalans que curren un munt com els gabellins que van d'excursió al Munt Gros. A Cerdanya, Vallès, Maestrat, Morella i Balears un poal és una galleda. I a Mallorca i a Freginals, prop de Tarragona, un pardal és un pardal i sol anar pengim-penjam. Si gat no fos una paraula mallorquina, per ventura a Cala Rajada hi hauria Cala Moix. Si barco no s'assemblàs tant al castellà, tal volta els catalans no haurien adoptat vaixell, mot que un temps només s'emprava a Mallorca i que vol dir el mateix. A Cadaqués i Tossa de Mar diuen «sa cadira, sa porta, sa tele, es dinar, es camí?», i a Pollença no.
Trescant per Catalunya, he estat a Sureda, Amer, Terrassa, Campins, Cervera, Balaguer, Martorell, Palou, Canyelles, Llinars, Manresa, Valls, Alcover, Maçanet, Morell, Perelló, Estaràs, Gaià, Garriga, Moià, Orpí, Puiggròs, Sant Celoni, Solivella, Sunyer, Vilallonga..., tot poblacions catalanes, tot llinatges mallorquins. Perquè molts tenim una o dues cames catalanes; perquè d'allà van arribar els nostres ancestres amb una llengua, una cultura, una cuina, unes arrels... El cap de setmana abans de la festa, al telenotícies de TV3 ja mostraven cavalcades de Sant Antoni, i el dia 18, El Punt treia una foto de les beneïdes de Vilassar de Dalt a portada. A Ciutat ja es venerava Sant Antoni en temps de la Conquesta, quan a aquesta terra hi començaren a arribar els catalans que eren els repadrins del nostres repadrins dels nostres repadrins dels nostres repadrins dels nostres repadrins... a no ser que de llinatge et diguin Mühler o Zapatero, per posar un exemple.
