El batle de Madrid admet a un programa distès de televisió que li han clavat un punyal, una declaració que llegida es torna potser més greu que vista en pantalla -els mariachis que el rodegen a les imatges marquen el to de la resposta-. És un afer intern del partit hegemònic a les Balears i no hauria de canviar gaire la consideració dels votants respecte a la formació. Rajoy tria i ho fa amb coherència amb la línia del partit, que ha bandejat sistemàticament Ruiz Gallardón, que és baró, però outsider, al cap i a la fi. Per aquestes contrades no hi ha greuges aparents -o almanco no han tanscendit, més enllà del fair play entre la candidata i l'exdelegat del Govern central- i les llistes conservadores passen bé, embetumades amb l'oli de la continuïtat, al pas marcat per Madrid i amb l'esperança de reeditar l'efecte Pacte del 2000, quan la gestió d'aquella 'tropa' -Aznar dixit- va esperonar els votants de la gavina i va endormiscar la resta. I un dels corresponsables d'aquella letargia encapçala les llistes socialistes -quins moments, aquells, del Garcias portaveu-. Superada la remor inicial -el dol íntim de la presidenta del consell de Menorca, que va arribar a dir a la ràdio autonòmica que el fet de ser menorquina no havia de ser un obstacle per encapçalar la llista balear-, les dues sucursals balears prenen posicions per recollir els fruits de l'enfrontament entre Rajoy i Rodríguez Zapatero. Per seguir la campanya per la tele, en definitiva, i esperar que els Grans Jefes facin escala a Palma, meem què duran. És lògic que l'estratègia de les franquícies polaritzi el debat: guanyaran un o l'altre, a la Moncloa, no hi accedirà cap tercer. És més: si no hi ha cap daltabaix imprevist -si Espanya no es trenca o cau la Almudena per mor de l'AVE-, els socialistes seran els més votats, i el 'talante' serà a la Moncloa quatre anys més. A les Balears els populars no haurien de tenir problemes: fora fer renou -els tentacles mediàtics cridaners de Madrid no compten-, es limitaran a fer valdre la seva força tradicional. Ho han de menester per articular l'oposició al Parlament balear. Es pot dir que la legislatura autonòmica, en aquest sentit, començarà l'endemà del 9-M.