Parfalans pel dubte

TW
0

La hipocresia no minva amb la llibertat, i això és greu perquè ens pensàvem saber del cert que a mesura que el nostre país s'acostàs als estàndards democràtics dels veïns desapareixeria la doble moral que ens ha caracteritzat. Però ja ho veis. La societat s'acosta a les clíniques d'avortament amb una normalitat que la llei i la hipocresia no permeten. Amb la doble moral passa que el que es fa i el que es diu no concorden fins que, de sobte i per motius que poden ser absolutament enfrontats, a qualcú se li acut denunciar la inèrcia. Hagués pogut ser l'esquerra, farta de tanta hipocresia, la que es plantàs i digués que la llei vigent no es correspon amb la pràctica habitual ni respon al nivell de llibertat que la població, de fet, exerceix. Però l'esquerra, especialment la que té vocació i possibilitats de governar, s'acollona davant del renou d'alguns, amb la jerarquia eclesiàstica al capdavant, i s'empassa la dignitat en nom de la conveniència electoral. Aleshores, la iniciativa queda en mans d'una engreixada força reaccionària que ens vol imposar les seves creences, que no els seus costums. Perquè, quantes famílies de les que omplen madrilenyes places no tenen un membre que ha aprofitat les esquerdes d'una llei caduca? Quants dels pares d'ordre i missa convenient no pagaren viatges a les pàtries de les llibertats amb raspat inclòs? O, quantes de les clíniques amb crucifix a cada habitació consentiren, consenten i consentiran sospitoses coincidències entre la voluntat íntima de les embarassades i el sobtat accident que provoca la urgència de la intervenció? És hora de la llibertat, la que permet que els embarassos no desitjats, per a algunes, siguin joioses càrregues d'un déu xantatgista i, per a altres, desagradables accidents als quals la ciència mèdica hi pot posar remei sense que perilli la seva integritat física. És una estranya coincidència que els que en nom de la llibertat són els més acèrrims defensors d'allunyar l'educació dels fills de les urpes igualitàries de l'Estat ens vulguin igualar a tots amb la seva ètica. Curiosa llibertat.

Massa parfalans pel dubte en tot el que envolta les festes de Sant Sebastià. I generar dubtes no és bo per a la credibilitat dels polítics. Potser només és improvisació o que han fet el passerell i no han sabut desmuntar les inèrcies però la imatge oferta no diu res a favor de la transparència promesa ni de l'eficàcia sospirada. No pot ser que només amb el cartell tenguem més desagradables sorpreses de les que es poden assimilar amb l'excusa que és el primer any o que s'hagin de fer espectacles pirotècnics devora de la Seu per molt mínim i controlat que s'asseguri tenir el risc. Sobre el contingut de la descomunal revetla res a dir perquè no és més que això: una revetla i, per tant, el cartell no pot respondre mai a objectivitats perquè no existeixen. M'avergonyeix reconèixer que l'equip de la senyora Calvo i «pegellides diverses» encara té el meu crèdit però m'agradaria poder mantenir que és perquè em mereixen confiança i no només perquè és impossible fer-ho pitjor que els altres, tal com ja he començat a sentir a dir.

ferranaguilo@ono.com