La tradició popular

TW
0

Mallorca acaba de viure unes extraordinàries festes de Sant Antoni i Palma es prepara per gaudir d'una extraordinària revetla de Sant Sebastià. A Ciutat és tanta l'expectació, que fins i tot s'han produït crítiques pels grups musicals que hi actuaran, l'adjudicació del Correfoc i el temor que els focs artificials no facin mal als vitralls de la Seu. Tantes estirades al voltant d'un esdeveniment popular demostren el seu arrelament i la importància que té en el desenvolupament de la personalitat col·lectiva. El més important, però, és que la tradició popular mallorquina, lluny d'esvair-se enmig de l'estandardització de costums fruit de la globalització, és cada cop més forta i té més acceptació entre la gent jove. Aquest fet és d'una importància extraordinària per a un país que es resisteix a perdre la seva essència i idiosincràsia. Dimonis, beneïdes, revetles i foguerons són molt més que el manteniment d'una festa sedimentada any rere any i generació rere generació. Són la demostració lúdica i compartida que aquest poble veu amb gran claredat que té per endavant un il·lusionant destí comú per recórrer. Que les institucions rivalitzin per veure qui és capaç d'aportar més color i atractius als esdeveniments respectius de cada poble i ciutat, constitueix la porva més fefaent que aquest país vol continuar sent qui és, amb les seves imperfeccions i problemes, amb els seus enfrontaments i desencontres, però sempre tenint present que la tradició popular és fonamental a l'hora d'apel·lar a la subsistència com a comunitat diferenciada. Si s'acostassin hores difícils d'estancament econòmic, veure un poble unit entorn de les seves festes és la garantia millor que les dificultats se superaran, per difícils que siguin.