Si algú tenia dubtes sobre la utilitat del Ministeri de Justícia, la recent notícia del reconeixement oficial del caràcter religiós de la cienciologia li haurà respost una part de la pregunta. En efecte, el Ministeri de Justícia "tot obeint una sentència de l'Audiència Nacional" ha inscrit l'església de la cienciologia en el Registre d'Entitats Religioses de què disposa l'administració, i hom no pot més que assenyalar-ne algunes conseqüències, d'aquest fet, entre altres: 1. que la religió ja no és el que era; 2. que poques feines es poden imaginar més divertides que la dels savis funcionaris que examinen les peticions dels grups més estrambòtics sol·licitant ser reconeguts com institucions religioses; 3. que ja no queda ni brasquer de la visió liberal que creu innecessari que les creences personals siguin convalidades per l'estat; 4. que aviat començarem, si no ho fem ja, a pagar, amb part dels nostres imposts, la divulgació de les ximpleries cosmicopsicològiques de la cienciologia; i 5. que seria interessant que es fessin públics els criteris que s'empren per decidir si una associació té caràcter religiós i sobretot com se sap quina o quines religions són acceptables, i si cal o no tractar-les com un pack complet que t'has d'empassar sense discutir-ne cap aspecte.

Les creences centrals de la cienciologia són una amalgama de disbarats estratosfèrics amb ressonàncies extraterrestres amanida amb paraules pretesament científiques, i tot ben mesclat amb doctrines copiades de les religions diguem-ne tradicionals: els cienciòlegs creuen que cada persona és un ésser espiritual immortal (anomenat thetan) que posseeix una ment i un cos, i que les persones són bàsicament bones; parlen amb entusiasme de l'educació (però si poguessin controlar, o influir d'alguna manera, en el sistema educatiu, seria pitjor que tornar al segle V), i es mostren partidaris del coneixement (al seu estil, és clar, perquè no tenen cap problema a ignorar el coneixement científic més bàsic) i de la millora espiritual i ètica contínua per poder ser felices i atènyer la salvació definitiva, i no deixen mai de banda la xerrameca sobre la necessitat d'aconseguir un món millor (tret que, malauradament, no és gaire tranquil·litzador, si hom recorda que el comparteixen amb els maoistes de Sendero Luminoso, els publicistes de les petrolieres o de Disneylàndia, els Moon o la Gestapo). Hi inclouen una espessa, i del tot indemostrable, teoria sobre l'estructura de la ment i els mecanismes de la conducta humana, i empren un mètode (l'auditació, que consisteix en una comunicació personalitzada amb un «auditor» o ministre d'aquesta església) que no és gaire diferent de la confessió catòlica davant d'un capellà, afegint-hi un toc d'entrenador personal. Tenen una rígida jerarquia i en fan un bon negoci (gran part de la seva estructura organitzativa la dediquen a recaptar fons), del qual mai no s'ha acabat d'esbrinar qui es beneficia. La part de la teoria cienciològica que afirma que els éssers humans són raïms d'ànimes extraterrestres embotides dintre de cossos aliens, i que l'origen de la humanitat va ser l'enviament a la terra, al nostre planeta, per part de l'emperador galàctic Xenu (o Xemu), fa 75 milions d'anys, de milers de persones en naus semblants als DC-8, que foren amagades en volcans i després anihilades amb bombes d'hidrogen, de manera que nosaltres portem ara les seves ànimes..., és tan absurda que fins i tot els mateixos seguidors de la cienciologia se n'avergonyeixen i eviten repetir-la. (Cada una de les nostres ànimes és anomenada, en anglès, body thetans, però no passaria res si demà mateix l'autoritat cienciològica decidís d'anomenar-les sabrinànimes o animetes ronaldinesques. Els mateixos cienciòlegs afegeixen que aquesta teoria és un secret per a la major part de la humanitat i que només l'ensenyen «als membres de la cienciologia que hi han contribuït, a l'organització, amb grans quantitats de diners». Per què? Ni idea).

Parlant seriosament (¿es pot parlar seriosament, d'un personal que creu que descendim del viatge còsmic d'un emperador extragalàctic que arribà a la terra fa setanta-cinc milions d'anys en unes naus semblants als DC-8, i que tenen la barra de matisar que els avions tenien «motors Jet i no pas hèlices»?): ¿podem confiar en un Ministeri, i en un govern, i en uns tribunals, que dediquen el seu temps i els nostres diners a examinar aquestes xorrades? A mi m'és ben igual que la cienciologia s'aprofiti de persones (si són adultes) famoses per enganxar nous adeptes, i que tingui milers de seguidors arreu de l'estat, i milions al món (ells diuen que entre 3 i 8, però segurament no passin d'1), i que estiguin exempts d'impostos als Estats Units des del 1993, i que pintin contínuament una creu de vuit puntes, i que repeteixin que compleixen les condicions per ser considerats una religió (creences transcendents «que transcendeixin l'espai i el temps del món seglar», pràctiques religioses i una comunitat de creients), i que siguin una mina per als advocats que pledegen perquè siguin reconeguts a cada estat i perquè ningú no comprovi que són una secta perillosa, i que afirmin "arran de la seva legalització a l'estat espanyol" que «s'està creant una nova civilització de llibertat espiritual per a Espanya» (sembla copiat d'un discurs de José Antonio), i fins i tot crec que val la pena la conya que en fan a un munt de pàgines web de tot el món. Però... què passarà el dia que reclamin que la seva religió sigui explicada a les escoles? El lema dels cienciòlegs és: «No us quedeu a fora», i cada vegada que el sento crido: «Déu meu: mantingues-me a fora, i tan lluny com sigui possible!».