Si algú tenia dubtes sobre la utilitat del Ministeri de
Justícia, la recent notícia del reconeixement oficial del caràcter
religiós de la cienciologia li haurà respost una part de la
pregunta. En efecte, el Ministeri de Justícia "tot obeint una
sentència de l'Audiència Nacional" ha inscrit l'església de la
cienciologia en el Registre d'Entitats Religioses de què disposa
l'administració, i hom no pot més que assenyalar-ne algunes
conseqüències, d'aquest fet, entre altres: 1. que la religió ja no
és el que era; 2. que poques feines es poden imaginar més
divertides que la dels savis funcionaris que examinen les peticions
dels grups més estrambòtics sol·licitant ser reconeguts com
institucions religioses; 3. que ja no queda ni brasquer de la visió
liberal que creu innecessari que les creences personals siguin
convalidades per l'estat; 4. que aviat començarem, si no ho fem ja,
a pagar, amb part dels nostres imposts, la divulgació de les
ximpleries cosmicopsicològiques de la cienciologia; i 5. que seria
interessant que es fessin públics els criteris que s'empren per
decidir si una associació té caràcter religiós i sobretot com se
sap quina o quines religions són acceptables, i si cal o no
tractar-les com un pack complet que t'has d'empassar sense
discutir-ne cap aspecte.
Les creences centrals de la cienciologia són una amalgama de
disbarats estratosfèrics amb ressonàncies extraterrestres amanida
amb paraules pretesament científiques, i tot ben mesclat amb
doctrines copiades de les religions diguem-ne tradicionals: els
cienciòlegs creuen que cada persona és un ésser espiritual immortal
(anomenat thetan) que posseeix una ment i un cos, i que les
persones són bàsicament bones; parlen amb entusiasme de l'educació
(però si poguessin controlar, o influir d'alguna manera, en el
sistema educatiu, seria pitjor que tornar al segle V), i es mostren
partidaris del coneixement (al seu estil, és clar, perquè no tenen
cap problema a ignorar el coneixement científic més bàsic) i de la
millora espiritual i ètica contínua per poder ser felices i atènyer
la salvació definitiva, i no deixen mai de banda la xerrameca sobre
la necessitat d'aconseguir un món millor (tret que, malauradament,
no és gaire tranquil·litzador, si hom recorda que el comparteixen
amb els maoistes de Sendero Luminoso, els publicistes de les
petrolieres o de Disneylàndia, els Moon o la Gestapo). Hi inclouen
una espessa, i del tot indemostrable, teoria sobre l'estructura de
la ment i els mecanismes de la conducta humana, i empren un mètode
(l'auditació, que consisteix en una comunicació personalitzada amb
un «auditor» o ministre d'aquesta església) que no és gaire
diferent de la confessió catòlica davant d'un capellà, afegint-hi
un toc d'entrenador personal. Tenen una rígida jerarquia i en fan
un bon negoci (gran part de la seva estructura organitzativa la
dediquen a recaptar fons), del qual mai no s'ha acabat d'esbrinar
qui es beneficia. La part de la teoria cienciològica que afirma que
els éssers humans són raïms d'ànimes extraterrestres embotides
dintre de cossos aliens, i que l'origen de la humanitat va ser
l'enviament a la terra, al nostre planeta, per part de l'emperador
galàctic Xenu (o Xemu), fa 75 milions d'anys, de milers de persones
en naus semblants als DC-8, que foren amagades en volcans i després
anihilades amb bombes d'hidrogen, de manera que nosaltres portem
ara les seves ànimes..., és tan absurda que fins i tot els mateixos
seguidors de la cienciologia se n'avergonyeixen i eviten
repetir-la. (Cada una de les nostres ànimes és anomenada, en
anglès, body thetans, però no passaria res si demà mateix
l'autoritat cienciològica decidís d'anomenar-les sabrinànimes o
animetes ronaldinesques. Els mateixos cienciòlegs afegeixen que
aquesta teoria és un secret per a la major part de la humanitat i
que només l'ensenyen «als membres de la cienciologia que hi han
contribuït, a l'organització, amb grans quantitats de diners». Per
què? Ni idea).
Parlant seriosament (¿es pot parlar seriosament, d'un personal
que creu que descendim del viatge còsmic d'un emperador
extragalàctic que arribà a la terra fa setanta-cinc milions d'anys
en unes naus semblants als DC-8, i que tenen la barra de matisar
que els avions tenien «motors Jet i no pas hèlices»?): ¿podem
confiar en un Ministeri, i en un govern, i en uns tribunals, que
dediquen el seu temps i els nostres diners a examinar aquestes
xorrades? A mi m'és ben igual que la cienciologia s'aprofiti de
persones (si són adultes) famoses per enganxar nous adeptes, i que
tingui milers de seguidors arreu de l'estat, i milions al món (ells
diuen que entre 3 i 8, però segurament no passin d'1), i que
estiguin exempts d'impostos als Estats Units des del 1993, i que
pintin contínuament una creu de vuit puntes, i que repeteixin que
compleixen les condicions per ser considerats una religió (creences
transcendents «que transcendeixin l'espai i el temps del món
seglar», pràctiques religioses i una comunitat de creients), i que
siguin una mina per als advocats que pledegen perquè siguin
reconeguts a cada estat i perquè ningú no comprovi que són una
secta perillosa, i que afirmin "arran de la seva legalització a
l'estat espanyol" que «s'està creant una nova civilització de
llibertat espiritual per a Espanya» (sembla copiat d'un discurs de
José Antonio), i fins i tot crec que val la pena la conya que en
fan a un munt de pàgines web de tot el món. Però... què passarà el
dia que reclamin que la seva religió sigui explicada a les escoles?
El lema dels cienciòlegs és: «No us quedeu a fora», i cada vegada
que el sento crido: «Déu meu: mantingues-me a fora, i tan lluny com
sigui possible!».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.