Comparat amb la majoria de dirigents nacionalistes de les altres nacions sense estat que actualment van fent la viu-viu en això que alguns en diuen Espanya, Juan José Ibarretxe desprèn una sensació d'enteresa, força i convicció bastant impressionant. Això és, almenys, el primer que em ve al cap cada vegada que llegesc unes declaracions seves que reprodueix la premsa, o cada vegada que el sent discursejant per la televisió. I això és el primer, també, que em va venir al cap quan, ahir, després d'una introducció de Joel Joan, vaig veure'l enfilar-se a la tarima per impartir una conferència -innecessari power point inclòs- que va congregar, a l'auditori Winterthur de Barcelona, representants de bona part de la classe política i la societat civil catalana. (Catalana que hi exerceix, vull dir, perquè ni els dirigents del PSC ni els del PPC no hi van comparèixer.)
Confirmat: comparat amb Ibarretxe, amb el seu tarannà contundent i amb el seu discurs de demòcrata basc sense embuts, la immensa majoria de polítics nacionalistes catalans, fanàtics de l'eufemisme covard, abanderats del pactisme més vergonyant i més victimista, semblen senyoretes delicades que ambicionen una altra Barbie però que no s'atreveixen a demanar-la per por que els prenguin la que ja tenen, atrotinada, lletja i passadíssima de moda. Sí, d'acord: reconec que la metàfora és pueril, impròpia, lamentable. Però és que, últimament, la política catalana no dóna per a gaire més.
Estic del tot convençut que no és producte d'una impressió purament subjectiva, aquesta diferència entre Ibarretxe i els polítics catalans. Basti veure com el tracten els seus contrincants ideològics, els espanyolistes del PP i del PSOE, que no gosen perdre-li mai el respecte. ¿Que l'odien de manera brutal? Sí, evidentment. Però és que l'odi, en el fons del fons, no deixa de ser una variant -infectada i corrompuda- del respecte. La cosa és que, quan Ibarretxe parla, els espanyols es posen a la defensiva, mentre que, si el que parla és Artur Mas o Carod-Rovira, els espanyols ja estan pensant com els menysprearan, per on els la hi fotran aquesta vegada.
Mr. Spock, li diuen a Ibarretxe, de punxegudes orelles prominents, cada vegada que algú en vol fer conya. Bé, segur que a ningú no li pot fer gràcia que el comparin a un tio d'un altre planeta, però demaneu a qualsevol freakie de la sèrie Star Trek si és realment despectiva i burleta la comparació. Això sí: per a desgràcia de tots aquells espanyols que un dia voldrien deixar de ser-ho, crec que encara falta bastant perquè Ibarretxe pugui ser comparat a Michael Collins o a Edmond de Valera.
