He llegit al vostre diari que PSM, UM, Entesa i ERC acorden anar plegats a les eleccions de març. Crec que després de la victòria del Pacte, la coalició del nacionalisme balear pot fer que en un any la política balear canviï de cap a peus. Ni el PSM ni UM han connectat amb gran part de la població. Representen un nacionalisme molt minoritari a les Illes, a més dividit i s'anul·len entre ells durant anys, amb un espectacle ruïnós que els ha abocat a un lent declivi electoral i a un trist desprestigi. Ara sembla que les coses han canviat. El desactivament del principal rival -els populars- i la renovació encetada a UM després del congrés acceleren els canvis. Ara cal veure si es fan bones les idees que els han dut a la coalició. La primera passa s'ha donat: trencar el mur entre uemites i pesemeros. Però aquest pas no ha de ser definitiu: esper que no caiguin en un mallorquinocentrisme que sempre deixa la resta d'illes en un segon pla i de rebot perjudica l'arrelament d'una força pròpia illenca. S'ha de cercar l'entesa amb totes les forces de l'Arxipèlag: poden tenir un pes electoral major o menor, però arreplegar-les totes atorgaria a la nova coalició un prestigi molt notable. També les forces de caire municipal són necessàries: juntes tindrien un gran pes i arrodonirien el caràcter propi de la nova coalició. I discrepo en un altre tema. És bo l'esperit aglutinador de forces pròpies, però no em sembla correcte deixar fora Esquerra Unida, només perquè pertany a una formació estatal. EU té una àmplia trajectòria d'activisme pels drets de les persones, protecció del territori i l'autogovern. A una coalició on hauria moltes formacions i ben versàtils, el currículum d'EU no faria cap nosa. El mateix val pels Verds de Mallorca. Les idees han d'unir i donar diversitat i les persones han de fer-les valer cercant un objectiu comú. Ja portem massa anys de divisions, per superar una i crear-ne una altra! I si encara queda temps, cal cercar un pacte al Senat amb el PSIB de Mallorca, tal com s'ha aconseguit a la resta d'illes. Això no suposaria pels socialistes guanyar el segon senador a què aspiren (en tot cas no l'obtindran anant sols). Però sí propiciaria que el perdessin els populars a favor de la coalició nacionalista. El PP podria assolir majoria absoluta al Senat, i els socialistes ho saben: restar-los un senador més podria ser clau. Veurem si es concreta una bona «tercera via». No hi ha millor idea de país que el sentit comú que dóna la combinació de pragmatisme, noves fórmules per velles idees, intel·ligència, molta pedagogia, seny i diàleg. Potser definitivament s'ha iniciat un nou cicle a la política balear i tot allò que semblava irremeiable fa un any, ara podria ser.
Manel García. Palma.
