En iniciar-se els primers contactes amb vista a la formació d'una única candidatura nacionalista al Congrés dels Diputats, el que es percebia com a més difícil era la participació del PSM. No es tractava tan sols d'una apreciació més o menys subjectiva. Els fets parlaven amb una contundència irrefutable. Adherir-se a la proposta unitarista exigia al PSM un sacrifici superior al de les altres formacions. En primer lloc, se l'obligava a afeblir la seva relació amb EU-EV, sòcia seva en el Bloc, sobretot per exigència d'UM; i, en segon lloc, la seva cúpula dirigent es veuria empesa a sotmetre les seves bases a una prova molt dura, ja que els enfrontaments amb els nacionalistes d'UM quasi han assolit la condició d'endemisme polític. D'altra banda, no s'ha d'oblidar que en la iniciativa hi jugava un paper decisiu la gent d'Entesa, una escissió encara molt recent del PSM i que, si fracassava en aquesta tasca, podia situar-se a la vora mateixa de la desaparició.
La veritat és que l'executiva del PSM ha estat a l'altura de les circumstàncies. La seva generositat només té parangó amb l'encert de la seva decisió (a l'espera que sigui confirmada pel consell polític). En sintonia amb un dels principals arguments enarborats a favor del PSM pel seu militant Damià Pons (Diari de Balears, 6 d'aquest mes), l'executiva del partit ha entès i assumit la seva responsabilitat en una empresa absolutament necessària per a la supervivència i el creixement de les opcions nacionalistes.
Ara és necessari que el PSM trobi en els seus futurs socis de plataforma una acollida en concordança amb el valor de la seva aportació moral i política. Efectivament, una plataforma nacionalista sense el PSM estaria notòriament mancada de credibilitat. Cap altra formació política illenca no està tan automàticament associada al concepte de nacionalisme. El PSM és el partit que, en aquest sentit, té més experiència, reforçada significativament amb la presència de Pere Sampol al Senat, que seria roí posar en dubte. Per a l'èxit de la formació de la plataforma és imprescindible posar en valor tot allò que de positiu puguin aportar-hi tots els seus participants. Sens dubte, la suma d'aquests valors no es farà sense un afany, des de la convicció més sincera, de treballar amb fermesa i en una sola direcció. No serà suficient un acord més o menys publicitat, caldrà que es materialitzi en un esforç per deixar de banda totes les diferències que, si tenen sentit en la política comunitària, en perden molt en traslladar-se a l'àmbit de la política de l'Estat.
