El pal·li de la intransigència

Hi ha un interès per a mi cada cop més evident en crear un clima social, polític i econòmic enterbolit, en aquesta etapa preelectoral. Tot allò que ha suposat avanços concrets i clars en el decurs d'aquesta legislatura, amb lleis històriques com la de dependència, pujades rellevants a les pensions i al salari mínim, major creació de llocs de treball, etc. el conservadorisme ho vol amagar sota una densa capa de pretesa inseguretat, dificultats de tot tipus i ruptura de la nació. És una estratègia de colpisme social que no s'hi avé amb la realitat de la societat espanyola. El dramatisme que s'injecta a l'entorn per part de grups mediàtics concrets s'intenta corroborar amb les dades més recents de la ralentització de l'economia, com si ens trobessin, per causa de ZP, a les portes d'un cataclisme que, val a dir-ho, és inexistent.

I la manifestació dels bisbes es troba en aquesta mateixa línia d'actuacions. Volen que governi la dreta de tota la vida, amb comportaments tan hipòcrites com anacrònics a una societat moderna. Pretenen, els grans jerarques eclesials, marcar la pauta de convivència d'una societat laica, i preguen per a què el proper març el conservadorisme polític torni a ocupar el lloc que li pertoca per essència. Més valdria que aquests guardians de la moral es preocupessin de declaracions lamentables d'algun dels bisbes i dels comportaments pederastes concrets d'alguns dels seus pastors arreu del món. I que ens deixin als altres tranquils, viure la nostra religiositat o el nostre laicisme, però amb convivència democràtica.

Aina Salom i Soler, apotecària