Sota el pal·li de la intransigència, una part substancial de la cúpula eclesiàstica es manifestà, juntament amb d'altres col·lectius, per, en teoria, defensar la família cristiana. Cent seixanta mil persones acudiren a la convocatòria, dades que es troben molt enfora de les que digueren els convocants, que parlaven de dos milions. Es defensà tot, manco el concepte de família i, sobretot, es va poder veure com els bisbes tingueren la gosadia de nuclear una part de l'oposició al govern socialista. Perquè totes les soflames eren en contra de ZP i de les seves lleis socials, fins i tot fent responsable el PSOE d'una llei d'avortament que ja era vigent a l'etapa del PP, i que no meresqué cap mena de comentari per part dels togats de vermell. En aquestes setmanes preelectorals, ens trobam amb reiterades manifestacions públiques dels que representen braços efectius de l'estratègia conservadora: l'Associació de Víctimes del Terrorisme, encapçalada per un personatge de poca alçada, escasses llums però elevada ambició; i, ara, un cop més, l'església més tradicional, més rància, més ancorada en el passat, més intransigent amb els canvis socials, més protectora dels interessos dels de sempre, més en contra d'un govern socialista que, paradoxalment, els ha incrementat les ajudes econòmiques.

Hi ha un interès per a mi cada cop més evident en crear un clima social, polític i econòmic enterbolit, en aquesta etapa preelectoral. Tot allò que ha suposat avanços concrets i clars en el decurs d'aquesta legislatura, amb lleis històriques com la de dependència, pujades rellevants a les pensions i al salari mínim, major creació de llocs de treball, etc. el conservadorisme ho vol amagar sota una densa capa de pretesa inseguretat, dificultats de tot tipus i ruptura de la nació. És una estratègia de colpisme social que no s'hi avé amb la realitat de la societat espanyola. El dramatisme que s'injecta a l'entorn per part de grups mediàtics concrets s'intenta corroborar amb les dades més recents de la ralentització de l'economia, com si ens trobessin, per causa de ZP, a les portes d'un cataclisme que, val a dir-ho, és inexistent.

I la manifestació dels bisbes es troba en aquesta mateixa línia d'actuacions. Volen que governi la dreta de tota la vida, amb comportaments tan hipòcrites com anacrònics a una societat moderna. Pretenen, els grans jerarques eclesials, marcar la pauta de convivència d'una societat laica, i preguen per a què el proper març el conservadorisme polític torni a ocupar el lloc que li pertoca per essència. Més valdria que aquests guardians de la moral es preocupessin de declaracions lamentables d'algun dels bisbes i dels comportaments pederastes concrets d'alguns dels seus pastors arreu del món. I que ens deixin als altres tranquils, viure la nostra religiositat o el nostre laicisme, però amb convivència democràtica.

Aina Salom i Soler, apotecària