Els 31 de desembre d'aquests darrers anys han estat diades caracteritzades per una forta contestació als representants dels governs municipal (de Palma) i autonòmic. La diada de despús-ahir tingué llums i ombres, aquestes darreres aportades sobretot pels regidors del PP a l'Ajuntament de Palma, que es negaren a pujar a la llotja en resposta a l'absència de la corporació a la Salve de l'església de Sant Miquel. Aquesta voluntat pueril de singularitzar-se enfront de la resta de regidors tant pot anunciar una oposició abrupta com inofensiva. En tot cas, la corporació ha fet una passa cap a la normalització de la vida institucional en un estat definit aconfessional per la Constitució.
La mateixa diada es completà amb la manifestació d'entre 2.000 i 4.000 participants que clamaven pel dret a l'autodeterminació (en els distints graus que permet aquesta figura i que van des d'un aprofundiment vigorós en l'autonomia fins a la pura i simple independència). La varietat que presenta el catàleg de demandes, però, no hauria d'induir a pensar en l'afebliment de la tendència autodeterminista. Al contrari, tot i que lentament, creix entre la població autòctona un sentiment que, per emprar un terme en boga, en diríem de desafecció, nodrit en bona part pels comportaments dels partits d'obediència estatal, poc curosos amb la sensibilitat d'aquesta població per la llengua, per la cultura i pel territori. Matisem immediatament que aquesta poca cura no revesteix les mateixes formes ni causa les mateixes calamitats en tractar-se del PP o del PSOE, però les diferències essencials entre una i altra formació no n'eximeixen cap de la desconfiança o les suspicàcies que prenen força en un nombre creixent de ciutadans i ciutadanes del nostre país.
