Quan acaba un any i se'n comenca un altre acostumam a fer balanc del passat i prospectiva del futur. El 2007 ha estat un any mogudet. Any d'eleccions; any de passions. La passió es va desfermar amb els casos de corrupció a més de dotze municipis mallorquins i a quasi tots els eivissencs. Va continuar amb la particular White House de Jaume Matas al carrer Sant Feliu. Enmig aparegueren unes eleccions fatídiques per al Partit Popular i magnífiques per a la resta. Poc després, Matas partí cap a la ciutat de la White House vertadera, Washington, i allí comença la crisi del PP i l'acció de govern de les diferents institucions. Els inicis no foren fàcils i decisions com la de l'hospital de Son Espases desencisaren bona part de l'electorat, peró el Govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Palma continuaren. És veritat que, per ventura, no hi ha un objeciu o un projecte de país ben definit, però també és veritat que els partits que governen han demostrat capacitat de diàleg i d'acord amb els sectors més reaccionaris. El PP anunciava un caos, un desastre econòmic i de govern, però les institucions actuals "un poc grises" han optat per la tècnica de l'home tranquil, d'anar fent amb l'objectiu de consolidar una opció de govern alternativa al PP. Clar que hi ha hagut errors, clar que cal millorar, però molts d'aquests problemes es curen amb el temps. Potser només cal demanar-los "als actuals governants" que escoltin més, que acceptin la crítica i que tenguin clar que no és el mateix fidelitat que submissió. Amb vista al 2008 hi ha un repte fonamental: complir el que fins ara ens han explicat que faran. Ara, es tracta de gestionar el que serà el primer pressupost, elaborat per aquells que tenen el futur a les seves mans durant els propers, com a mínim, tres anys.