PISA i el desconcert de l'educació

La formació dels nostres escolars no és la que hauria de ser, independentment que estiguem col·locats els primers, els darrers o onsevulla: això no va ni amb rodes i punt. Tanmateix, malauradament, tampoc no era necessari que cap informe de l'OCDE ens ho vingués a explicar, només calia tenir les orelles parades per albirar que la situació del sistema educatiu no és, ni de bon tros, la que hauria de ser. La veritat és que, vist l'enrenou, havia optat per no dir res sobre aquest informe ja que, de fet, la primera qüestió que tinc és si avalua allò que ha d'avaluar o avalua una altra cosa, però he llegit algun article que m'ha interessat, especialment aquells que tracten de fer un diagnòstic del perquè de tot plegat, i això m'ha fet canviar d'idea. Hi ha algunes raons que apareixen pertot: les consideracions derivades de la desestructuració familiar, les socioeconòmiques, la immigració, la manca d'inversió en el sistema educatiu, la formació del professorat i, just cap al final, i de vegades, en surt una de les que a mi em semblen fonamentals, la manca d'adequació dels continguts a les necessitats i vivències dels escolars. En aquest sentit he trobat fulminants unes declaracions de Luis Landero, filòleg i escriptor, que assegura que el sistema «crea monstres, petits filòlegs analfabets», i ho argumenta en base justament als continguts de llengua: la literatura ha desaparegut dels plans d'estudis, i a llengua ara s'ensenya a cercar els «marcadors discursius» d'un text o a buscar «els complements oracionals», la qual cosa du a tenir escolars "això sí, els bons" que són capaços de distingir l'estructura morfològica d'una frase però que no n'entenen el significat. I, de fet, un dels exercicis del darrer PISA per a mesurar la comprensió lectora, era la lectura d'un fulletó que explicava com han de ser unes bones sabates per fer esport. Sigui dit de passada, no crec que en Landero tingui molts amics entre la classe dels pedagogs, especialment després de l'afirmació que fa en El País de dilluns passat que els nens que ara fallen a l'avaluació del PISA són les primeres víctimes del desgavell que començà a la dècada dels vuitanta quan «uns pedagogs il·luminats prenen les regnes de l'educació sense comptar amb els professors i comencen per anomenar segment d'oci el temps del pati. Per comptes de simplificar, compliquen l'ensenyament fins a arribar a fer un edifici gramatical mastodòntic que no serveix per a res». Fiblades als pedagogs a part, la clau del problema és justament la dels continguts: què els ensenyem i, sobretot, el que no els ensenyem, són factors determinants en aquest fracàs. No sé si hauran caigut en el parany de veure aquest infecte programa "un més de la graella televisiva" que du per nom una cosa com ara Sabes más que un niño de primaria que té, entre d'altres virtuts, mostrar una concepció d'allò més estantissa sobre quines haurien de ser les destreses dels escolars, l'únic «valor» que té en compte és el de la memorització de conceptes absolutament inútils que només serveixen per a ser oblidats una vegada passat el curs. Amb programes com aquest no calia esperar els resultats de cap informe per a saber que això no pot anar de cap manera. Ja fa algunes setmanes, abans de fer-se públics els resultats de l'informe, des d'aquestes mateixes planes parlava d'aquest tema i repetia, una vegada més, que encara no he vist cap reforma del sistema educatiu que parteixi de la pregunta bàsica sobre quines són les necessitats que tenen els escolars i que el sistema educatiu els ha d'ajudar a resoldre. Fet això, que no és fàcil, per ventura també trobaríem solucions per a la resta de factors que influeixen negativament en la situació del sistema educatiu: manca d'inversions, família, formació del professorat... Mentrestant, estic per recomanar la lectura d'un apunt d'un bloc que du per títol El informe PISA y un sufrido adolescente, el qual dóna "a través de l'hipotètic relat de la vida d'un adolescent un cap de setmana" quines són algunes de les claus del desconcert escolar en el qual estem immersos. Potser no cal ni que el llegeixin: si tenen fills en edat escolar, parin per un moment de les seves importats ocupacions i dediquin una setmana a observar de prim compte el que fan. Potser aleshores sigui un bon moment per anar a llegir aquest apunt. Que com el poden trobar? Doncs com es troba tot avui en dia: al Google.