Quadern de viatge
Dijous, 22.- La manca de calç, o la dificultat que té el cos humà per absorbir, o assimilar, aquest material de construcció, que tant serveix per enfortir la consistència afeblida dels ossos, quan l'ossada encara suporta el pes de la carn viva, i aquesta és recipient del batec i de l'esperit humans, com per emblanquinar façanes, parets, tombes i tota classe de superfícies que necessitin desinfectar o abstergir, la mancança, doncs, d'aquesta substància de servei polivalent s'exterioritzava als dits de les mans en forma de taques blanques a les ungles. Abans, les restriccions gastronòmiques feien que moltes persones, especialment les més joves, tenguessin a les ungles la prova d'una alimentació deficient, d'un metabolisme imperfecte, o d'algun desordre nutritiu el nom del qual sempre ignoraré. Els adults, sobretot aquells que pel camí no havien extraviat l'ànima innocent dels crèduls i, en conseqüència, conservaven una imaginació fèrtil, propícia a la faula, ignorants ells mateixos de l'origen patològic de les blancors, ens ensenyaven sobre els motius i la procedència de les taques blanques, puix que ens assabentaven que la causa eren les mentides que dèiem. Així, cada mentida, venial, malintencionada o pietosa, provocava una decoloració, de forma i dimensions irregulars, a la duresa de les ungles. La teràpia per guarir dites anomalies de pigmentació era, lògicament, no pas modificar els hàbits d'alimentació, ni tampoc moderar-los, la qual cosa hagués estat de difícil aplicació, sinó deixar de mentir. Tot i que érem petits, no érem idiotes i, conscients de la importància social, a curt i llarg termini, de l'ús de la mentida per sobreviure en un territori hostil, mentíem. I, malgrat les conseqüències, mentíem sovint, sense gaires remordiments. Fou aleshores que d'una forma clara tinguérem consciència del perquè les dones es pintaven les ungles, un costum que ultrapassava l'estricte àmbit estètic del maquillatge per abastar el domini de la simulació. Això no obstant, mai no arribàrem a entendre el motiu pel qual, si més no públicament, car la intimitat és insondable, no ho feien els homes, això de cobrir-se les mentides amb una capa de pintura roja.
- La defensa de la llengua de Toni Nadal: «A Mallorca xerram català, no mallorquí»
- PP i Vox voten en contra d’invertir tres milions d’euros en ajudes a petites explotacions agràries
- Una vintena de pobles de Mallorca preparen marxes nocturnes simultànies pel proper 31 de juliol
- El primer tinent de batle de Petra va construir una bodega il·legal
- Els feixistes reaccionen histèrics contra Toni Nadal: «A Mallorca no parlam català, parlam mallorquí i espanyol»
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.