nubes dispersas
  • Màx: 18.43°
  • Mín: 13.93°
18°

El maltractador en el plató

La violència de gènere no atura. Cada setmana, ens assabentam d'un nou afer d'una situació que no és nova en absolut, i que ha esdevingut gairebé estructural. El cúmul del despropòsit és que, en aquesta societat tan mediàtica, un programa de televisió doni minuts a un maltractador que, refusat, acabi per assassinar la seva excompanya, a la què demanava en matrimoni en el plató. Tot caspós i patètic, destinat a increments d'una audiència que haurien d'estar determinats d'una altra manera.

El gènere femení ha estat històricament maltractat. No es descobreix res dient això. Des de l'àmbit laboral, amb salaris més baixos fins i tot a l'actualitat, un 40 per cent menys que els homes a dia d'avui, jo diria tranquil·lament que estam parlant d'explotació pura i dura, les dones, sempre treballadores han aportat múltiples valors a la cultura del treball. El masclisme recalcitrant ha observat amb mals ulls aquestes aportacions, màxim quan han pogut suposar superacions de dependència cap als mascles. Gelosies, prevencions, distanciaments, tot plegat ha fomentat, entre d'altres factors, que alguns homes es vegin impel·lits a refermar la seva prevalença. Fins i tot per la via violenta. No seria just, emperò, reconèixer que també es cada vegada més palesa l'existència de companys compromesos amb la igualtat, capaços d'escoltar i contribuir per al creixement de les seves parelles. No hauria de ser res extraordinari, però si analitzem les notícies que constantment ens arriben sobre maltractaments i assassinats de dones per part dels seus companys, no hi ha dubte que aquest contrapunt és digne d'elogi.

Cal seguir denunciant, amb força i intensitat, aquesta situació penosa quan una dona perd la vida en mans d'una persona que diu estimar-la. Cal encoratjar les dones perquè denunciïn el calvari pel qual transiten, si coneixen aquest estat permanent o casual de violència. Les dones perdonam més fàcilment: és, aquesta, una enorme capacitat que tenim. Però, en casos en què hi jugam la nostra vida i la de la nostra família, no s'hi valen excuses puntuals ni promeses d'esmenes. Però el que resulta, endemés, inacceptable és que part de tot aquest martirologi s'acabi retransmitint en directe, en horari privilegiat, a tot un ample auditori. L'esglai no pot ser més esfereïdor.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.