El mort

De fet, crec que tothom sap -els ciutadans, els militants del PP i ella mateixa- que realment li ha caigut un mort damunt. Un mort que no és la gestió de l'actual Govern. El mort li va deixar Jaume Matas quan va partir després d'unes eleccions i una anada a Madrid. Per cert, molt bona devia ser l'oferta a Washington, o molt importants els motius per partir tan aviat, perquè va deixar per aquí un gran patrimoni. Diuen, de tota manera, que a Miami també hi ha bons terrenys i bons ranxos, i no sé si n'hi ha cap amb el nom de Son Espases.

En qualsevol cas, la sofrida Rosa Estaràs té un bon mort: resoldre el proper congrés del Partit Popular i intentar recuperar els governs (entre d'altres motius perquè si no ho fa, l'Ajuntament de Calvià arribarà als dos-cents assessors ben aviat).

Llorenç Capellà ha escrit, i amb raó, que el mort el tenim tots nosaltres. No és un mort. Són molts de morts que es diuen Son Espases, metro, autopistes, destrucció a Eivissa, Andratx, cas Cavalls, cas Cintes, Open Golf, Palma Arena, teatre de l'òpera, deute arreu, adjudicacions irregulars, etc, etc, etc.

La frase estarasiana, doncs, canvia i es converteix en un clam comú: «Ens han deixat un mort». No ho sé, ja veuen que, ni que sigui per solidaritat amb Estaràs, va la pena entonar el clam.